Els valors d'Irla, vigents en l'ofrena a la seva tomba
Casadesús, Torramadé, el Consell Comarcal i Sant Feliu recorden l'expresident, enterrat a la població
Encoratgen a lluitar per l'autogovern, com va fer a l'exili
El record de l'expresident de la Generalitat a l'exili Josep Irla, les despulles del qual reposen al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, va ser el primer dels actes institucionals de la Diada a les comarques gironines. El delegat del govern de la Generalitat, Eudald Casadesús, en va lloar “la defensa impertorbable de la nostra dignitat”. I el president de la Diputació, Jaume Torramadé, va proposar als catalans que prenguessin exemple d'altres virtuts, com la “lleialtat, el seny i la decisió” per fer front a qualsevol intent de limitar l'autogovern. Per Torramadé, el paper d'Irla com a pont entre la presidència de l'afusellat Lluís Companys i la de Josep Tarradellas, que va retornar de l'exili, va ser “la flama encesa que va mantenir el nostre país”.
L'oposició frontal a les retallades de la immersió lingüística a les escoles va planar en l'ambient. S'hi va referir l'alcalde de Sant Feliu, Joan Alfons Albó: “Catalunya és millor amb la llengua pròpia als carrers i a les escoles”, va afirmar. També Casadesús, en alertar de “l'onada de menysteniment del nostre govern i la nostra llengua”. I el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català, va cridar a l'acció perquè “trairíem persones com Josep Irla si no lluitem”.
Reconeixements
Durant l'acte, breu i amb la presència d'alguns polítics gironins com la diputada socialista Marina Geli i Xavier Dilmé (CiU), l'alcalde també va tenir paraules de record per al seu antecessor Josep Vicente (PSC), que va ser qui va promoure el retorn de les restes de Josep Irla a la població. La interpretació del Cant de la Senyera va servir per donar pas a les ofrenes florals, mentre que l'homenatge va finalitzar amb la cantada d'Els segadors per part dels 50 assistents.