Clam per la immersió
català La Diada més reivindicativa dels últims anys certifica la unanimitat política i social en defensa de la llengua i el model educatiu avís Mas alerta el PP que els pactes futurs estan supeditats al respecte per la identitat i els símbols
“Hi ha temes que, per col·laborar, han de ser respectats”
Català a l'atac! El palíndrom sorgit del brillant “prestidigitador de les paraules” Màrius Serra es va convertir en el clam unànime d'una Diada Nacional en què la defensa de la immersió lingüística va ser la protagonista absoluta. El dia abans que els nens tornessin a carregar les seves motxilles, la recent interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia en què es qüestiona el model català va planar durant tota la jornada, des de l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, en l'acte institucional de la Ciutadella, fins a les manifestacions independentistes i els diversos actes que es van fer arreu del territori català.
Els arguments que es van sentir no són nous, però sí que van ressonar amb força en un Onze de Setembre dels més reivindicatius que es recorden i que va evidenciar l'erosionadíssima relació entre Catalunya i l'Estat. Els crits d'independència, fa uns quants anys reservats a les mobilitzacions o al Fossar de les Moreres, s'han estès arreu. Sense complexos. I es van poder sentir al llarg de tota la cerimònia de la Ciutadella.
L'acte institucional –instaurat per Maragall el 2004– va arribar al punt àlgid amb la intervenció de Màrius Serra en defensa de la immersió, a propòsit del centenari de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Gent dreta i aplaudiments van ratificar el malestar pels atacs al model i van reflectir el suport majoritari.
El president de la Generalitat, que en el seu primer discurs institucional per la Diada ja havia revalorat l'aval social, va definir la llengua com el pilar fonamental sobre el qual se sustenta la identitat catalana. “Ha de quedar clar que tenim un idioma propi, que és el nervi de la nostra identitat, és l'ADN de la nostra cultura”, alertava Artur Mas. “No pretenem importunar ningú. Però la defensarem a tot arreu i amb tots els mitjans”, es va comprometre Mas.
El PP d'Alícia Sánchez-Camacho, màxim responsable juntament amb Ciutadans de la reactivació del debat lingüístic, es converteix en un soci extremadament incòmode per als de Mas, que hi van pactar el pressupost. Fins al punt que ahir el president de la Generalitat va supeditar futures aliances al respecte per la identitat i els símbols del país.“Hi ha coses amb les quals no es pot jugar”, va advertir.
No ho deia perquè sí. Als fronts oberts pels populars, a més de la defensa d'un model bilingüe, també s'hi afegeix la decisió de l'alcalde badaloní, Xavier Garcia Albiol, de suspendre els actes institucionals de la Diada a la tercera ciutat de Catalunya. Garcia Albiol –fortament escridassat a Badalona– va rebre el suport incondicional de Sánchez-Camacho, que va reclamar un Onze de Setembre amb símbols “catalans i espanyols”. La de Blanes va ser l'única que no va aplaudir Serra.
Unanimitat
La presidenta del PP i Cs –que ni tan sols va participar en la Diada– van ser la nota dissonant en un dia en què hi va haver una inusual unanimitat política que va fer oblidar –tot i que sols per un instant– que l'Onze de Setembre se celebrava a les portes d'unes eleccions espanyoles, les del 20 de novembre. Els candidats als comicis es van deixar veure.
La immersió va rebre el suport de tots. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que s'estrenava, com Mas, en la Diada –ella com a segona autoritat del país–, va destacar la importància del model en benefici de la cohesió social. De Gispert va acompanyar la defensa de dues demandes, una als partits i la societat per aconseguir “una Catalunya plena”, i l'altra, adreçada estrictament als ciutadans perquè siguin “reivindicatius”.
També van donar el seu aval a la immersió lingüística el secretari general de CiU i cap de llista al 20-N, Josep Antoni Duran i Lleida, i la seva rival del PSC, la ministra de Defensa, Carme Chacón, que la considera “fonamental” per a la cohesió social a Catalunya. Chacón, que ha reactivat la seva agenda catalana amb vista als comicis, va exercir de portaveu juntament amb el president parlamentari, Joaquim Nadal.
ERC s'ofereix
ERC no només va defensar la immersió, sinó que, a més, es va oferir al govern de CiU perquè “no depengui del PP”, en paraules del seu president, Joan Puigcercós, just una setmana abans de deixar aquesta responsabilitat en mans d'Oriol Junqueras. Els republicans, que veuen en l'aposta de Mas pel pacte fiscal una via d'entesa amb l'executiu, van recordar al president que les possibilitats d'acord van més enllà dels populars, també per als comptes del 2012, que tot just s'han de començar a negociar.
Retallades
L'esperit unitari en defensa de la immersió lingüística, però, no va estalviar crítiques al president. Les d'ICV-EUiA, per part de Joan Herrera, van ser retreure a Mas que hagués demanat –en el missatge institucional– comprensió als catalans amb les retallades que està portant a terme el govern. “Es fa difícil que hi hagi cohesió nacional si no hi ha cohesió social”, alertava Herrera, acompanyat pel candidat dels ecosocialistes, Joan Coscubiela.
Era més o menys el missatge que també va llançar Joaquim Nadal. “La festa és menys festa i la nació és menys nació si hi ha gent que ho passa malament per la crisi econòmica.”
Entre la unitat i els inevitables retrets va transcórrer la Diada, que dóna el tret de sortida a un curs marcat pels comicis estatals, amb unes enquestes que apunten cap a una victòria del PP. Que sigui l'últim Onze de Setembre en què es commemora una derrota va ser el desig de Solidaritat i Joan Laporta.
“La transició nacional està en marxa”
Artur Mas aspira a liderar la transició nacional catalana, tal com va revelar en el ple d'investidura com a president. La voluntat deriva de la constatació que l'intent del catalanisme dels darrers trenta anys de trobar un encaix entre Catalunya i l'Estat ha fracassat.
“Està en marxa”, va considerar ahir Mas en la compareixença de l'Onze de Setembre. El president va desgranar la tesi que ja havia avançat en el discurs de la Diada. Mas considera que els atacs contra l'autogovern de Catalunya, amb els últims exponents de la reforma de la Constitució pactada entre el PSOE i el PP i la interlocutòria en contra de la immersió lingüística, augmenten la distància dels catalans amb Espanya i van engrossint de mica en mica les files del catalanisme transversal.
“No es tracta d'un moviment estrictament polític; es tracta que en les ments i els sentiments de la gent penetri aquesta necessitat de més sobirania i més llibertat”, va explicar el president. “Els fets concrets ja vindran”, va apuntar, esquivant el debat sobre la independència i situant la pròxima parada en el pacte fiscal.
