Fum d'esperances

No hi ha pla B. El discurs de George Osborne en el congrés tory va deixar ben clar que ell, en qualitat de responsable del Tresor del Regne Unit, i el primer ministre, que hi dóna suport, creuen que la prioritat és reduir el dèficit, encara que algunes veus, fins i tot ja de dins mateix dels tories, han advertit que l'alentiment de l'economia que la retirada de líquid de la circulació està causant és molt preocupant. En qualsevol cas, mentre Osborne parlava, l'agència de qualificació Standard and Poor's va confirmar les tres A per a l'economia britànica, com si el ministre, a més o en lloc de parlar per a la societat a què serveix, parlés, sobretot, per als mercats que dicten les polítiques a seguir. Tot sota control, doncs. Menys les xifres de l'atur, que van pujar el darrer mes, les perspectives de creixement per al 2011, que s'han vist rebaixades, del 2,1 a l'1,7%, i el descontentament popular, que augmenta. En aquest context, i quan ja fa setze mesos que Cameron és a Downing Street, com afronta el primer ministre la trobada de Manchester? La consigna que emergeix de l'alt comandament tory és clara: no s'amoïnin, el present és fotut, molt en molts casos, per tant el futur ha de ser millor. Fe és paraula clau. No en va l'eslògan del partit per al congrés és “Lideratge per a un futur millor”. I demà, en el discurs de cloenda, serà el que Cameron vendrà: fum d'esperances. Ell encara té temps. Les properes eleccions seran el 2015. Però si tot plegat no millora aviat, la seva actuació començarà a ser qüestionada.