La minoria catalana de Brussel·les
Els ciutadans decideixen avui el futur de la Unió Europea i, de retruc, si aproven el govern tripartit i el de Zapatero
Entre els 50 eurodiputats espanyols i els 736 de tota la UE podrien sortir elegits cinc, sis o set representants catalans. Dependrà, com sempre, del vot. Si el PSOE i el PP obtenen la meitat dels eurodiputats a repartir, sortiran elegits entre els socialistes Badia, Obiols i Núria Parlón –ocupa el lloc 24è en la llista del PSOE–, i entre els populars, Vidal-Quadras i Santiago Fisas –el número 23 del PP–. A més, els candidats de CiU, ERC i ICV necessiten una participació molt elevada a Catalunya per resultar elegits, ja que el seu vot està concentrat. Sigui com vulgui, el nombre de catalans serà segur molt inferior al d'altres països amb un nombre semblant d'habitants, com ara Bulgària –amb 17– o Dinamarca –amb 13–. Fins i tot nacions sense estat com ara Flandes, que tenia fins ara 14 eurodiputats, tindran més presència que Catalunya a Europa.
Una lectura catalana
Els governs de Montilla i Rodríguez Zapatero, tots dos socialistes, s'hi juguen molt en les eleccions europees d'avui, que CiU voldria convertir en unes primàries catalanes i el PP en un plebiscit contra el PSOE. L'objectiu dels d'Artur Mas és recuperar amb un candidat sobiranista part del vot perdut en comicis anteriors per afrontar amb força l'esprint final fins a les catalanes de la tardor del 2010. Els que s'hi juguen més són ERC i ICV. Els republicans, en les primeres eleccions amb Joan Puigcercós com a president del partit, tenen garantit l'escó per a Junqueras, però podria rebre el càstig carreterista. Els ecosocialistes podrien perdre la plaça de Romeva, i si això passés creixeria la mala maror interna. La sorpresa podria ser que Iniciativa Internacionalista, la llista avalada per Otegi i l'esquerra independentista catalana, repeteixi l'èxit a Catalunya d'Herri Batasuna el 1987 i obtingui un eurodiputat.
40.000 catalans més
Un total de 5.373.150 catalans, 40.000 més que en les europees del 2004, estan convocats a les urnes per donar el tret de sortida a una legislatura decisiva al Parlament Europeu. Catalunya és, rere Andalusia, el segon territori de l'Estat amb més electors. Concretament, la demarcació de Barcelona serà la més important, amb quatre milions d'electors, seguida de les de Tarragona, amb 550.000; Girona, amb mig milió just, i Lleida, amb 313.000. Prop de deu mil policies –des de mossos fins a guàrdies civil– vetllaran per la seguretat als col·legis electorals. A més, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya donarà feina extra a 400 funcionaris.
Lleida farà escrutini electrònic
Els resultats electorals se sabran a Catalunya vora les deu del vespre, per no interferir amb algun país europeu on encara s'estarà votant. Unes vuit mil meses electorals i 185 milions de paperetes ja s'han distribuït arreu del país... Amb una única excepció: la ciutat de Lleida. La capital del Segrià podria ser la primera a tenir els resultats, ja que inaugura un sistema pioner de votació i escrutini electrònic per a les 146 meses electorals lleidatanes. Els experts asseguren que, malgrat les dificultats inicials i els dubtes dels escèptics, és el mètode «més segur, ecològic i barat». En lloc de buscar cada elector en un llistat de paper, el mètode localitza els ciutadans amb dret a vot en un ordinador amb el cens. El sistema, que estalvia paper i ofereix un recompte àgil, fa un escrutini mitjançant un lector òptic que pren la informació del codi de barres de cada papereta. La ciutat de Lleida serà pionera a l'Estat juntament amb Pontevedra (Galícia) i Salamanca (Castella i Lleó).