L'ambigüitat contra el detall

La lluita per La Moncloa no ha servit mai en democràcia un duel entre dues biografies tan similars, però a quaranta dies de les eleccions generals Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba semblen decidits a desplegar dues estratègies tan dispars com antagòniques. Mentre que el candidat del PSOE no necessita cap atrezzo ni cap auditori selecte per llançar una nova proposta cada dia, el líder del PP s'anota el mèrit d'haver protagonitzat durant tres dies una convenció programàtica a Màlaga en què el redactor oficial del programa, Baudilio Tomé, no ha recollit cap proposta més enllà de la presó perpètua revisada.

Com si es resistissin a escoltar el repte que els planteja l'eslògan d'una coneguda marca de cotxes –“Mariano / Alfredo, hauríeu de provar-ho”–, cap dels dos sembla disposat a canviar d'estratègia per endinsar-se en el parany que li planteja el rival. Mentre que Rajoy pugna per mantenir el perfil baix i centrar l'agenda en l'economia, però sense detallar cap recepta en espera d'obrir les arques, Rubalcaba s'entrega amb hiperactivitat a ampliar el ventall de l'agenda de campanya i a enfangar-se en el cos a cos pels mínims detalls. “El problema de Rajoy és que vol guanyar les eleccions amb el pilot automàtic posat, i els fills de pilot sabem que, quan hi ha una tempesta, cal treure el pilot automàtic i que es posi al capdavant el pilot de debò”, ha dit, desafiador, l'aspirant del PSOE.

Totalment aliè a la severa caricatura patentada en l'equip de campanya del PSOE que el dibuixa assegut al sofà i fumant un cigar, esperant que el vent de la crisi el catapulti a La Moncloa, Rajoy ha culminat tres dies programàtics a Màlaga en què la màxima concreció és que contra la crisi “el repartiment de càrregues serà just i equitatiu”. Perquè el gros del missatge –tot i que una eufòrica militància coregés el bèl·lic “¡A por ellos, oe!”– anava destinat precisament a desfer qualsevol vot de la por. “No vull ser el president del govern dels militants del PP, vull ser el president del govern de tots”, va solemnitzar Rajoy, conscient que l'audiència ja entregada de Màlaga no era l'auditori al qual es volia adreçar de debò.

Assessorat pel sociòleg de capçalera Pedro Arriola, el líder del PP no tem que atrinxerar-se en la inconcreció li resti vots i l'única obsessió que el guia és que ningú pugui anar a votar un altre partit només perquè no guanyi el PP. “No em sento enemic de ningú i el PP no és enemic de ningú, em dedicaré a cultivar afinitats i no agitaré velles discòrdies”, ha promès el mateix que va recórrer al Tribunal Constitucional tant contra l'Estatut com contra els matrimonis gais. A primera fila l'escoltava i l'aplaudia Javier Arenas, ideòleg de les falques radiofòniques que el 2006 inundaven les emissores andaluses amb la pregunta “¿Sabies que ara les comunitats pobres donen diners a les riques? El pacte de Zapatero amb els nacionalistes catalans perjudica Andalusia, i Chaves no fa res per evitar-ho” i artífex de l'atac a la catalanitat de Joan Rosell per enfilar –sense èxit– el sevillà Santiago Herrero com a líder de la CEOE.

A l'hora de reclamar “un pilot de debò i no un pilot automàtic”, el to de Rubalcaba era de crítica, però també de prec. Perquè a quaranta dies de la cita amb les urnes tem cada cop més que la seva orgia de propostes xoqui contra el buit del silenci. A més de conjurar l'esglai que plasma cada nova enquesta, el repte del candidat del PSOE és forçar que Rajoy no s'escudi en frases com ara “No em sento enemic de ningú” per baixar a la concreció i situar-lo contra l'espasa i la paret en afers polèmics, des del desplegament de l'Estatut que va dur al TC fins a si revocarà o no la congelació de pensions el 2012. En aquest sentit, l'equip electoral que pilota Elena Valenciano rastreja cada nova declaració dels dirigents del PP per si rellisca en la concreció involuntària d'una mesura. L'última víctima ha estat la manxega Dolores de Cospedal, que va qüestionar el futur de les prestacions d'atur i més tard va haver de matisar-ho. Mentre el cara a cara no arribi, pescar aquest tipus de perles és el botí al qual s'encomana l'equip del PSOE. En paral·lel, però, els rivals exploten el seu perfil humà: Rajoy presumeix d'un pare “que es llevava a les cinc de la matinada” per ajudar-lo a preparar les oposicions i a estudiar les lliçons, i Rubalcaba recupera una foto de nen amb Paco Gento. “I ja sé que els impostos són un tema delicat, però el tocarem, eh?”, ha promès Rubalcaba. El llast és que cada nova idea evoca el seu passat a La Moncloa com a vicepresident, i llavors podia aplicar-les, com afirma en to de mofa Arenas: “Cada cop que t'escolto, Alfredo, penso el mateix: però per què no deies això a Zapatero en les sessions del Consell de Ministres?”