Prou ETA, ara diàleg
Els delegats internacionals reclamen la desaparició definitiva de la violència i als governs espanyols i francès, que obrin un procés negociador
Insten a reconèixer “totes les víctimes” i suggereixen la creació d'una mesa de partits
ETA ha de desaparèixer de forma definitiva i els governs espanyol i francès han d'obrir una via de diàleg amb l'organització armada per resoldre el conflicte basc. Aquesta ha estat la principal conclusió de la declaració conjunta acordada pels participants en la conferència internacional de pau celebrada ahir a Sant Sebastià, i que tot i que incorpora algunes novetats inclou també iniciatives que ja s'han plantejat en altres ocasions, com ara la creació d'una mesa de partits.
L'exprimer ministre irlandès Bertie Ahern va ser l'encarregat de llegir el text final, en el qual destaca per sobre de tot la petició a ETA perquè faci “una declaració pública de cessament de l'activitat armada” i sol·liciti als governs espanyol i francès l'obertura de negociacions per “tractar exclusivament les conseqüències del conflicte”. Si és així, s'insta l'executiu de Madrid i el de París a acceptar obrir aquest diàleg.
Aquestes peticions encapçalen els dos primers dels cinc punts de què consten les conclusions de la conferència, en què es destaca que “avui és possible posar fi a més de 50 anys de violència i aconseguir una pau justa i duradora”. Mentre ETA i els governs es limitarien en aquest procés negociador a parlar només sobre aspectes derivats de “les conseqüències del conflicte”, com ara la qüestió dels presos, el text final acordat en la reunió suggereix també crear una mesa de partits per debatre qüestions polítiques, la qual cosa “podria contribuir” a una situació de normalització, i obre la porta a la convocatòria d'una consulta popular. Aquest diàleg, afegeix el text, podria tenir la participació de “terceres parts observadores” que ajudin a fomentar-lo. La reconciliació, reconeixement i assistència “de totes les víctimes” és un altre dels punts de la resolució.
En la conferència, promoguda per Lokarri i diverses fundacions internacionals que treballen en la resolució de conflictes, hi va participar una delegació internacional que, a més de Bertie Ahern, va estar representada per l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan, l'exprimera ministra noruega Gro Harlem, l'exministre de l'Interior francès Pierre Joxe, el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, i Jonathan Powell, excap de gabinet de Tony Blair. També hi van prendre part nombrosos agents polítics i sindicals. Els absents van ser el govern espanyol i el basc, tot i que el PSE sí que hi va enviar una delegació.
A la sortida de la conferència, que va durar prop de tres hores, els participants van valorar de forma positiva les conclusions acordades i van coincidir a assenyalar que suposa un pas important per posar fi a la violència. A tall d'anècdota, van fer broma amb la data del document, que assenyalava el 17 d'octubre... del 2012.
Reunió d'Ares i Annan
Com era previsible, des de primera hora del matí l'expectació mediàtica al Palau d'Aiete va ser màxima. Centenars de periodistes es van aplegar a l'entrada, on a mig matí van començar a arribar els assistents. El president de la Diputació de Guipúscoa, Martin Garitano, i l'alcalde de Sant Sebastià, Juan Karlos Izaguirre –de Bildu–, van ser els amfitrions.
El primer a aparèixer va ser Annan. Justament, el conseller basc de l'Interior, Rodolfo Ares, va viatjar a Sant Sebastià per lliurar a Annan les propostes del lehendakari, Patxi López, com ara l'acostament de presos.
Declaració “solemne”
D'altra banda, avui, l'esquerra abertzale farà una “compareixença solemne” per avaluar “la nova situació política”. A través d'un comunicat, els independentistes van anunciar que “desenes de militants referencials” participaran en aquesta roda de premsa, en què podria fer-se algun anunci.
La declaració
“Hem vingut al País Basc perquè creiem que ha arribat l'hora i la possibilitat de finalitzar l'última confrontació armada a Europa. Creiem que aquest objectiu pot ser assolit ara amb el suport de tota la ciutadania, dels seus representants polítics i amb el d'Europa i de la comunitat internacional. Volem aclarir que no hem vingut aquí avui per imposar res o pretenent tenir el dret o l'autoritat de dictar a la ciutadania d'aquest país, als seus diversos actors i als seus representants polítics, què s'ha de fer. En canvi, hem vingut amb bona fe i amb l'esperança de poder oferir idees des de la nostra pròpia experiència resolent llargs conflictes que van afligir les nostres pròpies societats i pobles, així com d'altres que hem ajudat a resoldre. Sabem per la nostra pròpia experiència que posar fi a una situació de violència i conflicte, i aconseguir una pau duradora mai és fàcil, es requereix valentia, voluntat de córrer riscos, compromisos i generositat i visió d'home d'estat. La pau ve quan el poder de la reconciliació pesa més que els hàbits de l'odi, quan la possibilitat del present i del futur és infinitament millor que l'amargor del passat. Sabem també per la nostra pròpia experiència que quan hi ha una veritable oportunitat per aconseguir la pau ha de ser aprofitada. La creixent exigència de la ciutadania d'aquest país i els seus representants polítics per superar el conflicte mitjançant el diàleg, la democràcia i la completa no-violència han creat aquesta oportunitat. Sobre aquesta base, pensem que és possible posar fi avui a més de 50 anys de violència i assolir una pau justa i duradora. A la vista d'això volem establir els cinc punts següents:
1Fem una crida a ETA perquè faci una declaració pública de cessament definitiu de l'activitat armada i perquè demani diàleg amb els governs d'Espanya i França per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.
2 Si aquesta declaració fos feta, instem els govern d'Espanya i França a donar-li la benvinguda i a acceptar que s'iniciïn converses per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.
3 Instem que es facin passos profunds per avançar en la reconciliació, reconèixer, compensar i assistir totes les víctimes, reconèixer el dolor causat i ajudar a curar les ferides personals i socials.
4 En la nostra experiència de resoldre conflictes hi ha sovint altres temes que si són tractats poden ajudar a assolir una pau duradora. Suggerim que els actors no violents i representants polítics es reuneixin i debatin qüestions polítiques, així com altres de relacionades amb el respecte, amb consulta a la ciutadania, la qual cosa pot contribuir a una nova era sense conflicte. En la nostra experiència, les terceres parts observadores o facilitadores ajuden al diàleg. Aquí el diàleg també podria ser assistit per facilitadors internacionals si així fos decidit per les parts involucrades.
5 Estem disposats a organitzar un comitè de seguiment d'aquestes recomanacions.”
De Brussel·les a Sant Sebastià
29.03.10
Dirigents internacionals firmen la Declaració de Brussel·les. Insten ETA a declarar un alto el foc i el govern espanyol a respondre en consonància.
06.09.10
L'organització armada basca anuncia a través d'un comunicat que fa mesos que va acordar no dur a terme més accions armades.
02.10.10
Es crea el grup internacional de contacte (GIC).
10.01.11
ETA anuncia un alto el foc permanent i verificable.
13.02.11
.Es presenten els membres del GIC coordinat pel sud-africà Brian Currin.
28.09.11
Es crea la comissió internacional de verificació.
01.10.11
Ekin s'autodissol i ETA col·laborarà amb la comissió de verificació.
24.09.11
Els presos s'afegeixen a la Declaració de Gernika.
29.09.11
El lehendakari, a favor de l'acostament dels presos.
11.10.11
Es presenta la conferència de Sant Sebastià.
13.10.11
El PSE diu que assistirà a la conferència.
