Mig miler de presos repartits per tot l'Estat
Només vuit dels 500 presos que són a l'Estat estan al País Basc
A Catalunya no hi ha reclòs cap membre d'ETA
La política de dispersió ha atomitzat el col·lectiu de presos
ETA té actualment 700 presos i només vuit compleixen condemna al País Basc. La majoria, més de 500, estan tancats en
centres penitenciaris de l'Estat espanyol i la resta estan en presons de
França (140), el Regne Unit, Portugal i Mèxic.
Dels empresonats a l'Estat, 438 compleixen condemna i 121 són preventius que estan pendents de judici. Justament ahir, unes hores abans de l'anunci del cessament de la lluita armada d'ETA, un darrer membre de l'organització, José Cándido
Sagarzazu, va ser traslladat de França a Madrid.
Ara mateix 377 dels presos d'ETA compleixen condemna en règim tancat, que és el més rigorós (tan sols poden sortir
cinc hores al dia de la seva cel·la). Els altres presos
estan en situació de règim ordinari i tan sols dos,
l'exdirigent José Luis Álvarez Santacristina, Txelis, i l'exmembre de l'escamot Madrid Josu García són en tercer grau.
El col·lectiu de presos EPPK denuncia que actualment el col·lectiu està disgregat en 80 centres penitenciaris diferents. Cap d'ells no ha estat portat a Catalunya.
A partir del 1987
La lluita més dura contra ETA va començar a final dels anys vuitanta i es va
fixar especialment en el col·lectiu de presos. Davant l'evidència que aquests dirigien la lluita armada des de la presó
el govern del PSOE,
aleshores al poder, va
començar l'ofensiva
més dura: la dispersió.
El 1987, quan Felipe González era president del govern espanyol, quan el ministre de l'Interior era Enrique Múgica (germà del magistrat Fernando Múgica, després assassinat), i Antonio Asunción era el màxim responsable d'Institucions Penitenciaries, es va començar a traslladar els presos del País Basc cap a centres
de la resta de l'Estat
espanyol, principalment
a Madrid. Especialment dolorosos i denunciats
van ser els trasllats de
reclusos a presons de
les illes Canàries.
Dos anys més tard d'iniciar-se la dispersió, el 1989, en part per imitar la política que havia practicat Itàlia amb les Brigades Roges, però coincidint també amb el fracàs de les negociacions del govern espanyol i ETA a Alger, el govern del PSOE comença la política de concessió de beneficis penitenciaris als membres d'ETA que estiguessin disposats a renunciar al terrorisme. S'obria la via a la reinserció.