Els abertzales, passat i futur

Va ser al velòdrom d'Anoeta, el novembre del 2004, on la formació Batasuna va assumir la veu representativa de tota l'esquerra abertzale, alhora que negava a ETA el protagonisme polític amb l'objectiu d'iniciar els ponts de diàleg per cercar un procés de pau. Aquella formació, però, tenia els orígens en la coalició Herri Batasuna (HB), fundada el 1978, els dirigents de la qual van ser enviats a la presó el 1997 pel jutge Baltasar Garzón per col·laboració amb banda armada. El 1998, i fruit d'una de les treves d'ETA, l'esquerra abertzale es va unir sota el nom Euskal Herritarrok amb Arnaldo Otegi com a portaveu de la formació. El nou partit va entrar al govern del lehendakari José María Ibarretxe el 1999, en un pacte de coalició amb el PNB i EA. Però el trencament de la treva just un any després i la negativa d'EH a condemnar la violència van trencar el pacte i van deixar el govern en minoria. Els partits que integraven EH van deixar sola Herri Batasuna, que el 2001 va optar per crear Batasuna, a causa de la pèrdua de representativitat en les posteriors eleccions. La resta de l'esquerra abertzale va fundar Aralar, que va condemnar la violència d'ETA.

El 2002, el PSOE i el PP van aprovar
la llei de partits i el març del 2003, en
virtut d'aquesta nova llei, el Suprem va
il·legalitzar Batasuna, Herri Batasuna
i Euskal Herritarrok.

Arran d'aquesta situació, diversos partits es van refundar o es van oferir a representar l'esquerra abertzale, però van ser contínuament il·legalitzats per la seva vinculació amb Batasuna. El 2005, el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) es va oferir a representar els votants de l'esquerra abertzale. L'Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB) es va oferir per a les eleccions a les juntes generals
del País Basc, al Parlament de Navarra i les municipals del 2007, però finalment també va ser il·legalitzada.

No ha estat fins al gener del 2011 que l'esquerra abertzale, coincidint amb un alto el foc, ha presentat un nou partit, Sortu, il·legalitzat també pel Suprem. Aquest mateix any, i amb coalició amb Eusko Alkartasuna i Alternatiba, ha creat Bildu per presentar-se a les eleccions autonòmiques i les municipals. El Suprem, en una primera sentència, va il·legalitzar també aquesta formació, però finalment el Constitucional va autoritzar les candidatures. Bildu va rebre 300.000 vots i va quedar segona en les eleccions municipals i autonòmiques, i quarta a Navarra.

A les portes de les eleccions al govern espanyol el 20 de novembre, l'esquerra abertzale s'ha unit a EA, Alternatiba, Aralar i Herritaron Garaia, i han creat la formació Amaiur amb l'objectiu de portar a Madrid “la veu del sobiranisme i l'independentisme”.