Política

Hipercor i 46 morts més

matances · L'atemptat a la Meridiana i els de Vic i Sabadell, els més cruents en terres catalanes 35 anys · El primer assassinat va ser el juny del 1975

El comando Barcelona el van desarticular després d'Hipercor i Vic, i també el 1994, el 2000 i el 2001

Era divendres i feia tres quarts d'hora que la Guàrdia Urbana, l'administració de l'Hipercor de l'avinguda Meridiana de Barcelona i la redacció del diari Avui havien rebut trucades en què s'informava de la col·locació d'una bomba al supermercat, que la policia no va trobar. Era divendres, les quatre i dotze de la tarda, i l'explosiu situat en el Ford Sierra robat que el comando Barcelona havia deixat en l'aparcament del recinte va esclatar. El resultat va ser un esfereïdor recompte de morts i ferits. L'endemà, 20 de juny de 1986, els diaris parlaven encara de 15 víctimes mortals. Al final, en van ser 21. Fins llavors, els atemptats mortals d'ETA a Catalunya s'havien comptat amb els dits d'una mà. El primer havia estat Ovidio Díaz, un membre de la Policía Nacional de 31 anys, mort el 6 de juny de 1975, quan va acudir en resposta a l'avís que s'estava produint un atracament en una sucursal del Banco Santander.

Després, però, Catalunya, i els Països Catalans en general, es van estalviar els anomenats anys de plom, els de la transició, aquells en què els crims d'ETA van esdevenir quotidians. Fins a Benicàssim, on l'estiu del 85 van matar el francès Clément Perret, que vinculaven als GAL, i que va ser el primer mort en terres valencianes. El 86, el comando Barcelona, l'únic comando estable que hi ha hagut a Catalunya, va començar a actuar. Ja havia matat tres persones a la capital catalana quan amb els 30 quilos d'amonal de la Meridiana va fer història: el bany de sang d'Hipercor encara avui és el pitjor atemptat perpetrat per ETA.

Després, hi va haver un període de tres anys sense morts a Catalunya, durant el qual dos dels tres terroristes que van planejar i executar l'atemptat, Domingo Troitiño i
Josefa Ernaga, van ser detinguts i condemnats a 794 anys de presó
–el tercer, Rafael Caride, i l'aleshores cap d'ETA que va ordenar
l'acció, Santi Potros, van ser
condemnats el 2003.

ETA va tornar a matar a Catalunya el 8 de desembre de 1990:
sis agents de policia víctimes de l'explosió d'un cotxe bomba a 500 metres d'una caserna de la Policía Nacional a Sabadell. Mig any després, van reincidir amb un altre vehicle trampa en una altra caserna, aquest cop a Vic: deu morts més. Dos dels homes que van participar en l'atemptat, Jon Félix Erezuma i Joan Carles Monteagudo, van morir l'endemà a Lliçà de Munt, a mans
de la Guàrdia Civil. Monteagudo, històric militant de Terra Lliure, és el primer català que es va considerar membre d'ETA. Va passar de ser l'enllaç de l'organització catalana amb el primer comando Barcelona a formar part del relleu d'aquest comando després del desmantellament del que va atemptar a Hipercor. El comando Barcelona el van desarticular tres cops més: el
1994, el 2000 i el 2001.

A partir de 1997, ETA havia optat per una política d'assassinats més selectius, centrada en polítics allunyats de la primera fila. Va ser en aquesta etapa quan va matar Ernest Lluch. A l'economista, que havia estat ministre de Sanitat amb Felipe González i que advocava pel diàleg com a recepta per desllorigar el conflicte basc, el van matar al seu pàrquing amb dos trets al cap el 21 de novembre de 2000. La mort de Lluch, que arribava dos mesos després del tret a la nuca del regidor del PP a Sant Adrià José Luis Ruiz Casado, va suposar un shock en la vida política i la societat catalanes, i va desencadenar una onada de solidaritat que va cristal·litzar en una multitudinària manifestació a Barcelona. L'acte va acabar amb la presentadora, Gemma Nierga, reclamant als polítics que dialoguessin amb l'organització abertzale.

Poques setmanes després, ETA va matar Francisco Cano Consuegra, edil del PP a Viladecavalls, i l'agent
de la Guàrdia Urbana Juan Manuel Gervilla. Quasi per casualitat: es
va creuar amb dos terroristes que empenyien un cotxe bomba amb
el qual volien atemptar contra
alguna autoritat. A Cano, a consciència: li van posar un explosiu als
baixos del seu cotxe.

El gener de 2001, la policia detenia els catalans Diego Sánchez Burria i Zigor Larredonda. Hi hauria més detinguts en els mesos posteriors, i condemnes. El 2004, es va sentenciar els dos esmentats i Laura Riera
a 9 anys de presó per col·laboració amb organització armada, i a Frances Bárcena, Purificación Ródenas
i el cantant del grup Kop, Juan Ramon Rodríguez, Juanra, a 5 anys,
pel mateix delicte.

Hi ha més catalans condemnats per pertànyer a ETA o col·laborar-hi. Com Dolores López Resina, Lola, membre de l'organització als anys
80 i 90, detinguda a França l'any 2000 i que ara compleix diverses condemnes. També Marina Bernadó Boada va ser detinguda i compleix condemna a França.

L'últim atemptat mortal a Catalunya va ser el que el 17 de març de 2001 es va cobrar la vida del mosso d'esquadra Santos Santamaria a Roses. Era el primer agent de la policia catalana que queia víctima d'ETA. Després, van venir les converses a Perpinyà amb Carod-Rovira -que li va costar la vicepresidència de la Generalitat- i la treva a Catalunya que l'organització va anunciar el 18 de febrer de 2004. El sinistre recompte sí segueix en altres indrets dels Països Catalans, com a Santa Pola (Alacant), on el grup va assassinar un home i una nena l'agost de 2002, i acaba a les Illes -on es van planejar dos atemptats frustrats contra el rei Joan Carles de Borbó-, a Calvià, el 29 de juliol de 2009, amb la bomba-lapa que va matar dos guàrdies civils. Amb ells, 67 morts als Països Catalans, 56 dels quals, a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.