El professor ‘africà' d'ERC

Bosch s'ha llevat a les sis del matí i ha tingut temps d'acompanyar els seus fills a l'escola. La primera parada de feina la té a les nou a la Universitat Pompeu Fabra, on els dimarts i els dijous imparteix l'assignatura d'història contemporània de l'Àfrica. Domina la matèria i es nota. Hi posa molta passió i interactua amb els alumnes. Avui tracten de les nacions, una problemàtica que es podria traslladar a Catalunya. Parla de la imposició de les fronteres al continent i recorda que els estats nació no existeixen a l'Àfrica –només se salvaria Somàlia–. Acaba la lliçó amb un refrany aixanti (Ghana). “Per molt que plogui, el lleopard no perd les seves taques.” És a dir, les nacions es mantenen vives encara que les oprimeixin. Una frase que podria fer servir en algun míting.

S'acaba la classe d'avui i anuncia que la setmana vinent explicarà als seus alumnes la història d'Etiòpia, Nigèria i Sud-àfrica. Surt de l'aula i decideix tancar-se al despatx. “Necessito una estona de concentració”, assegura. Ha de preparar el míting que té aquesta nit al barri de Gràcia. La presentació de la coalició. El primer gran acte de precampanya. Vol fer un discurs emotiu, que toqui la fibra de la gent i que s'allunyi dels convencionalismes més polítics. Li encanta connectar amb les persones.

El candidat arriba a la seu d'ERC, al carrer Calàbria, on l'equip de campanya té el seu quarter. El dirigeix Lluís Salvadó, el flamant nou secretari general adjunt. Es reuneix amb Bosch i es miren detallament la llista de persones que donen suport a la candidatura i que aquesta nit es faran públiques. Hi trobem Gerard Quintana, Lluís Llach, Pep Cruanyes, Màrius Serra o Àlex Gorina. També intenten encabir a l'agenda el màxim d'activitats possible.

Fa pocs dies s'ha editat un altre llibre de Bosch, I ara què. Repassa els últims deu anys del catalanisme polític i marca el camí per anar cap a la independència. Era una assaig que ja estava previst abans que fos nomenat candidat. Ara, ha quedat per dinar amb l'editor, Joan Tarrida, de Galàxia Gutenberg.

És l'hora d'anar a veure un vell amic, el carismàtic pare Manel, al col·legi Aiguamarina, al barri de Verdum. Tots dos es coneixen des de fa anys. El capellà havia fet de monitor a Bosch a l'esplai parroquial Sant Josep Oriol. Quan es veuen s'abracen efusivament. El candidat vol conèixer les accions solidàries que porta a terme la Fundació del pare Manel entre els infants i els adolescents. Abans recorden batalletes. Bosch revela que quan anaven d'excursió el mossèn es posava uns plàstics a les vambes per no embrutar-se. Tot un senyor. Riuen. De cop, uns nens els envolten. Bosch regala un dels seus llibres al seu amic. Escriu: “Al més gran dels monitors, el pare de tots els joves despistats, com jo.”

El cap de llista es trasllada en cotxe a Gràcia i repassa el discurs que farà d'aquí a mitja hora. El seu cap de premsa ja l'ha alertat dels rumors que apunten que ETA anunciarà en breu la fi de les hostilitats. A les set de la tarda, la ràdio confirma aquest extrem. Bosch introdueix a corre-cuita unes notes en la seva intervenció per fer referència a aquesta històrica notícia. A l'acte demanarà que Espanya faci com el Regne Unitat i que permeti que el País Basc i Catalunya puguin ser Escòcia.

Bosch arriba al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Gràcia i després de saludar uns quants militants i simpatitzants d'ERC s'asseu a primera fila al costat de la secretària general, Marta Rovira. Ell és l'últim a intervenir. Fa servir el recurs de l'èpica per arrencar els aplaudiments. Destaca la valentia de Catalunya, d'ERC, de Reagrupament i de la seva gent. A quarts de deu tothom comença a desfilar cap a casa. Demà torna tocar matinar. Aquest cop, una conferència al Col·legi d'Enginyers a quarts de nou del matí