Veterà i conegut
Va arribar a les anteriors eleccions generals una mica de puntetes, després d'algunes especulacions que situaven com a candidata la que aleshores era alcaldessa de Valls, Dolors Batalla. Però, finalment, la vallenca va renunciar a la cursa al·legant motius personals, i va deixar així la porta oberta a Jordi Jané com a candidat al Congrés. Tot i ser originari de l'Arboç (Baix Penedès) i vestir ja amb la jaqueta de la veterania política, Jané era llavors un pèl desconegut pels habitants del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, perquè anteriorment havia estat més vinculat a la circumscripció de Barcelona, on també havia desenvolupat la seva tasca política com a diputat al Congrés.
Ara sí. Ara arriba un altre cop com a cap de llista de la federació nacionalista amb més visibilitat que mai, després d'haver fet tombs i tombs pel territori i de tenir una presència mediàtica més gran gràcies a la seva tasca com a vicepresident del Congrés. Però la seva carrera política comença ja el 1980, quan només tenia 17 anys, com a membre fundador i president al Baix Penedès de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC).
L'arbocenc, que actualment està molt vinculat a Torredembarra, està casat amb la Marga, que és de Vandellòs, i té dos fills. Compagina la seva vessant de polític amb una marcada vocació jurídica. És professor de dret constitucional a la Universitat Rovira i Virgili i a la Pompeu Fabra.
El grup parlamentari de CiU al Congrés de Diputats ha marcat de manera decisiva la seva trajectòria. Diu que d'aquests anys de parlamentari recorda especialment el fet d'haver format part de les comissions d'investigació dels atemptats de l'11-M i del cas Gescartera i també en destaca el fet d'haver impulsat i presidit la comissió de seguretat vial.
El que el coneix bé el considera bon conversador, mesurat en les seves intervencions públiques i un home amb molts amics, “d'aquells d'abraçada, no només dels d'encaixada de mans”, diuen.
Ara està content. Fa deu dies, el Consell de Ministres va aprovar un reial decret en què concedien a Jané la Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort, amb la qual es premien els mèrits dels participants en l'administració de justícia i l'estudi del dret, així com els serveis prestats en les activitats jurídiques que depenen del Ministeri de Justícia. Es considera el reconeixement més insigne que pot obtenir un jurista.