On són els “intel·lectuals espanyols”?

La campanya té alts i baixos. Un to avorrit i algunes pinzellades crispades, com les de Peces-Barba: “Aquest cop no caldrà bombardejar Barcelona.” “Hauríem anat més bé amb Portugal que amb Catalunya.” El personatge vol fer-se perdonar, tot i que se'l recordarà com un babau i un ignorant a qui un sector carca ha rigut les gràcies.

Des de fa temps, Catalunya té un problema amb els anomenats “intel·lectuals espanyols”, on hi ha personatges com Peces-Barba. Un pare de la Constitució que mai ha tingut cap gest jurídic generós en favor de res més que no fos lluitar pel seu punt de vista imperialista. Quan diu nosaltres, a qui es refereix? A la seva Espanya, al Reial Madrid, als pares de la Constitució?

En el procés del retallat Estatut, ja va sobtar el silenci d'aquests intel·lectuals anomenats progressistes com Peces-Barba, que, en el període de la Transició, van arribar a acceptar algunes diferències catalanes. Ara, fins i tot, les ridiculitzen. El PP i Enrique Múgica, en nom del Defensor del Poble, van presentar un recurs contra l'Estatut i es fa difícil entendre que cap dels intel·lectuals es pronunciés en contra d'una impugnació que no tenia ni cap ni peus.

Fóra bo que l'anomenada diplomàcia catalana dediqués esforços pedagògics a mostrar la realitat catalana a determinats personatges que actuen portats pels sentiments espanyolistes, des de la ignorància. Que els l'expliquin amb arguments. Després de les eleccions, Catalunya haurà d'explicar a les noves Corts per a què ha de servir el pacte fiscal. De ben segur que opinions de determinats “intel·lectuals espanyols” serien ben rebudes per crear un ambient més adequat que l'actual.