De l'efecte ‘underdog' a la cursa de sacs

L'adagi clàssic manté que una enquesta es pot encarregar perquè digui el que un voldria escoltar o perquè digui la veritat. El dilema, però, s'enverina quan és el CIS el que elabora el sondeig, perquè prové de l'Estat, però el seu segell oficial no oculta que depèn en última instància del ministre de Presidència, Ramón Jáuregui. Fins i tot obviant que per al PP ja és massa sospitós que la cuina de l'enquesta recaigui en un paladar donostiarra, l'últim sondeig del CIS neix amb l'enigma del grau de cocció d'unes dades que situen Rajoy abraçant la majoria més absoluta de la història del PP i Rubalcaba, en el seu mínim.

Partint de 18.000 entrevistes, el sondeig atorga al PP de 190 a 195 escons –gairebé vint per sobre dels 176 que fixen la majoria absoluta– i al PSOE, 116-121. És a dir, per sota del mínim de 125 escons que va deixar Joaquín Almunia el 2000.

Una distància de 74 escons el primer dia de campanya regala a Rajoy un efecte bandwagon (adhesió al guanyador) tan aclaparador com enverinat, perquè podria conduir les bases populars a l'abstenció per la desmobilització d'un votant que ja no veu la seva papereta com a clau per aconseguir un canvi. A Rubalcaba, el dur càstig del CIS l'impregna d'un efecte underdog (simpatia pel que parteix com a perdedor) imprecís, perquè tant pot mobilitzar les estorades bases d'esquerres a vestir el cataclisme de dolça derrota com convèncer-los que el seu vot o la seva abstenció ja són irrellevants.

En el joc de tensió mobilitzadora d'aquests dos efectes es juga la cuina d'enquestes i l'enigma sobre la quantitat de pebre amb què el laboratori culinari de Jáuregui ha condimentat l'últim plat calent del CIS. El primer a ensumar el verí del triomf era Esteban González Pons (PP). “El del CIS no és que estigui cuinat, és que està recremat!”, va alertar. “Fa olor de torrada, està fet perquè el PP es desmobilitzi i per fer llàstima als votants socialistes”, avisa Pons, expert en els budells d'enquestes pròpies i alienes. L'alarma del dirigent del PP evoca la cèlebre resposta d'un analista en veure l'enquesta descaradament tendenciosa d'un diari de Madrid: “A mi doneu-me la carn crua, que, de cuinar-la, ja me n'encarrego jo.” I la carn crua del CIS són els 8,5 milions d'indecisos, l'altíssim 31% d'electors que ja han decidit votar però no diuen qui. “Algú que va fer 100 metres en poc més de deu segons pot guanyar unes eleccions en deu mesos”, deia Zapatero per animar Rubalcaba al maig. Un cop escoltat l'alè de Zapatero, el dubte latent és ara si Rubalcaba tasta la cuina del CIS o la seva veritat, encara que aquesta veritat li reveli que ja no es troba en una cursa de 100 metres en què ha d'esprintar quinze dies, sinó en una incòmoda cursa de sacs en què l'únic premi és no ensopegar contra el funest rècord d'Almunia.