anàlisi
La pau és lluny
La desaparició d'Alfonso Cano, número u de les FARC, no garanteix que la fi de cinquanta anys de guerra es produeixi a curt termini, tot i l'optimisme oficial. El procurador general de Colòmbia, Alejandro Ordóñez, va dir ahir que el país es troba “davant el principi de la fi” de l'organització guerrillera. Però el grup ja ha perdut importants figures en el passat, com el seu cap militar, conegut amb el sobrenom d'el mono Jojoy, el setembre passat, i el seu número dos, Raúl Reyes, el març del 2008, i ha continuat funcionant. És cert que són escasses les figures vigents de perfil alt i que els seus combatents s'han vist obligats a replegar-se a la selva a conseqüència de la pressió de l'exèrcit. Però també és cert que les FARC tenen encara dotzenes de comandants de nivell mitjà, com ara Iván Márquez o Timoleón Jiménez, capaços de fer-se càrrec de l'organització. Les FARC han donat, a més, al llarg de la seva història mostres suficients de resistència a les adversitats. La gran pregunta ara és si el successor de Cano tindrà un perfil polític o militar. El líder mort era famós pel seu caràcter dialogant, després d'haver fet carrera com a ideòleg més que com a soldat.