El Senat

Per les xarxes socials circula la proposta de votar en blanc al Senat. Mentrestant, els defensors argumenten que s'hi elegeixen persones concretes amb noms i cognoms. Això, a diferència del Congrés, on tan sols es pot elegir una llista tancada.

Els que critiquen el Senat ho fan convençuts que no serveix per a res. Sostenen que es tracta d'una cambra de segona lectura sense competències que només pot demorar l'aprovació d'algunes lleis i que ha servit per mantenir “vius” alguns càrrecs.

Al llarg d'anys ha estat refugi de personatges polítics com ara Fraga i, darrerament, d'alts càrrecs autonòmics que han perdut pes al seu territori. Aquest és el cas de Joan Lerma, Juan José Lucas, Álvarez Areces, Marcel·lí Iglesias i José Montilla, que hi arribarà després d'haver deixat la secretaria general del PSC. Hauria d'estar qüestionat que un president de la Generalitat tingui escó al Senat. Tard o d'hora, el dia a dia l'obligarà a baixar a l'arena política i serà fàcil oblidar el seu passat a la institució.

Els partits combinen les figures polítiques amb joves perquè els representin al Senat. Això es compleix. Mirant les llistes, és fàcil veure com en nombrosos casos es tracta de gent recomanada i pagaments de favors.

Al seu moment, l'any 1977, va tenir de principal avalador Alfonso Guerra. Sostenia la tesi que algun dia hi hauria color polític diferent al Congrés i al Senat, i pretenia crear com un contrapoder legislatiu. Tal com està la situació, ben segur que després del 20-N s'haurà de buscar un paper per al Senat que vagi més enllà de l'actual, d'un lloc on es discuteix i es treballa sense saber per què.