Cartes d'amistat de Rajoy i Rubalcaba

Després de veure el partit entre Mariano Aznarjoy i González Pérez Cabalgaba (en solitari), vaig quedar sumit en una depressió semblant a la de la final de Sevilla, però menor que la de diumenge vinent. (En marxar, ZP ni tan sols ens deixa el 20-N com a data de celebració històrica, tal és el trist balanç del Bambi de Lleó, pitjor que el dels comptes de l'Estat o el de la sanitat.) L'endemà, la premsa britànica no en parlava. Qüestió d'hores. Dimecres, sí. Victor Mallet escrivia al Financial Times: “…ni Rajoy ni Rubalcaba van explicar amb èxit com es combinen polítiques d'austeritat que exigeix la UE i l'FMI amb creixement econòmic i el generós finançament dels serveis públics que els electors, cansats per la crisi, volen.” Vam veure el mateix partit. Amb els ànims per terra, vaig anar a refer-me a García and Sons, establiment de queviures i menjars de Portobello, fundat per gallecs el 1958. Pretenia revifar amb uns Aromes de Montserrat o un Anís del Mono. Al final, però, per l'hora, per honorar la terra i com a homenatge a Leo Caldas, vaig demanar un blanc dels bancals del Miño. Al cafè bar, l'ambient electoral és inexistent. L'únic que m'ho recorda són els rasts de xoriços que pengen a la part de la botiga, i que associo de seguida amb il·lustres corruptes ara sota les catifes o en espera de judici: Matas, Camps i companyia (espai reservat perquè ho ompli el lector al seu propi risc…) Em presento i la faig petar amb una clienta. Lola Moreno, 47 anys, de Còrdova, informàtica a sou del Royal Bank of Scotland. No vota. Però em diu: “Si guanya el PP, demanaré la nacionalitat britànica.” “Aquí governa Cameron”, li etzibo. “Encara hi ha diferències”, diu. “Potser”, convinc. Canvio de taula, però no de beguda. Em trobo amb Gonzalo Carrera, músic. De Vigo, com Leo Caldas, per cert. Tampoc vota. Me'n vaig, doncs, a amb la música a una altra banda. Hores després, de retorn al cau penjo dos anuncis al mur del Facebook de CatalansUK, casal virtual dels vinguts d'allí cap aquí. “Busco catalans que hagin arribat al Regne Unit els darrers mesos buscant-hi feina.” “Busco catalans que hagin vist el partit rjoy-balcaba i vulguin parlar-ne.” Allau de respostes per al primer: la crisi! Cap per al segon: l'absentisme? Ahir, Paddy Woodworth escrivia a The Irish Times: “Espanya celebra eleccions però els votants són conscients que el seu destí per als quatre propers anys probablement no es decidirà a Madrid sinó a Berlín o París, o potser als mercats de Shangai...” La junta electoral de Barcelona deu pensar també que votar és inútil. Fa un mes vaig demanar les paperetes per fer-ho per correu i no les he rebudes. El PSOE i el PP tenen la meva adreça (mai no els he facilitada) i Aznarjoy i Cabalgaba (en solitari) m'han enviat sengles cartes d'amistat. El dia, a Londres, és ben gris. I el futur pot ser-ho molt més.