Xenofòbia d'ahir, i d'avui

Als anys trenta, quan el color de pell dels francesos era d'un blanc enlluernador, l'extrema dreta vituperava contra els immigrants italians i polonesos, acusats de dur amb ells, a més de polls i puces, unes maneres de viure incompatibles amb l'essència francesa. Als anys cinquanta, durant la guerra d'Indoxina, el jove però ja molt actiu Jean-Marie Le Pen explicava que el budisme dels vietnamites els feia incapaços de col·laborar amb la civilització francesa, raó per la qual calia educar-los a punta de baioneta. I, per donar més pes als seus arguments, no dubtava a lloar l'islam com a religió monoteista digna de conviure amb el cristianisme... Així doncs, la xenofòbia és un concepte relatiu; relatiu al context en què es desenvolupa i relatiu als interessos puntuals d'aquells que la practiquen. Avui, les enquestes demostren que la qüestió de la immigració ha perdut molt pes en les preocupacions dels francesos, ja que ni l'extremista més furibund no aconsegueix intentar fer creure que l'actual crisi econòmica és culpa dels immigrants...

Es perfila, fins i tot, una mena de remuntada de la contraofensiva: alguns socialistes gosen tornar a evocar el tema gairebé tabú del dret de vot dels estrangers a les eleccions locals, i una part creixent de l'opinió pública hi està a favor. Ara bé, el tumor ultradretà continua rosegant el cervell nacional i l'omnipresència del Front Nacional sembla de debò inalterable. Marine Le Pen, cada vegada més pastada al seu pare, va endurint el seu discurs i res no sembla poder impedir-li d'obtenir un tercer lloc a la primera volta de l'elecció presidencial, a l'abril. Un tercer lloc pel Front Nacional, fa vint anys, hauria estat un xoc traumàtic: avui és un descans. L'única cosa que importa és que no es pugui qualificar per la segona volta i, per impedir-ho, Nicolas Sarkozy utilitza un ministre d'Interior que sembla vingut dels anys trenta, quan es podia teoritzar sobre les virtuts del racisme i de l'antisemitisme. Claude Guéant és l'ànima morta de Sarkozy, aquell que pacta amb el dimoni en nom del seu amo, i a qui ven sense parpellejar el destí dels estrangers d'avui. La xenofòbia és un delicte però si cada estranger expulsat pot fer que un vot del Front Nacional es metamorfosi en vot per Sarkozy, llavors la xenofòbia esdevé una eina de govern. Guéant, en el millor dels casos, és un xenòfob no creient, però practicant.

A més d'atacar-se, tan inútilment com els seus predecessors, la immigració il·legal, ha decidit encarar-se a la immigració legal. Cada any, mig milió d'estrangers s'instal·len legalment a França, per terminis curts o llargs, i aquest mig milió deu ser excessiu ja que, per Guéant, sembla que estranger sigui cada cop més un sinònim estricte d'indesitjable. Encara no ho proclama, però comença a mussitar-ho.