Kringe, eixa dona

Aquestes darreres setmanes ha tingut un cert ressò mediàtic una notícia arribada des de Dénia. La notícia l'ha protagonitzada directament la seua alcaldessa, la popular Ana Kringe i, indirectament, el funcionari municipal Josep Andrés Torres, tècnic lingüístic en aquesta localitat de la Marina Alta.

Pareix que se li ha obert un expedient disciplinari a aquest funcionari dissolut, per fer un informe advertint de l'incompliment de la Llei d'ús i Ensenyament del Valencià, per part d'aquest consistori, en no retolar en valencià els carrers d'aquest poble. Aquest informe fou requerit per un regidor del Bloc.

Quines males i perverses idees tenen alguns, haurà pensat l'ínclita edil de Dénia, Ana Kringe —tota ella preocupada i queferosa pel benestar i la felicitat del seu poble—, com es pot ser tan malintencionat, perniciós i maliciós?

Nosaltres, però, curiosos i escodrinyadors com som, hem volgut investigar qui s'amaga darrere d'aquest nom tan exòtic i teutònic. La nostra intuïció ens diu que, probablement, estem davant d'un personatge ben interessant.

I la nostra intuïció, com de costum, no ens falla.

El millor que hi ha hui en dia per a saber d'una persona és buscar-la en Internet. I si no l'hi trobes, o bé no existeix o bé és un producte de la teua imaginació.

Una de les primeres coses que et trobes quan cerques aquesta política, és el seu blog personal tot blau tot blau com una camisa falangista o una franja de senyera mig descolorida, on, com era de suposar, hom pot observar que aquesta servidora dels interessos del seu ppoble (no sé què li passa a aquest teclat quan hi pitges la pp!) té una certa tendència a l'autoelogi, l'autobombo i el narcisisme. Per a què serveixen els blogs personals, deu pensar aquesta dona, si no alimenten la vanitat i l'autoamor dels seus autors? Després, però, també et trobes a la Xarxa una entrada al wikipèdia castellà que, evidentment, està extreta del seu blog i escrita amb una confusió de temps verbals que faria les delícies de qualsevol psiquiatre especialitzat en esquizofrènia política. Ens juguem qualsevol cosa que aquesta entrada l'ha penjada ella mateixa. El narcisisme sol ser molt descarat i agosarat.

Però, finalment, i ara ve el millor, t'hi trobes en algun web, suposem que independent i poc procliu a l'adulació del poder —i probablement tan dissolut, perniciós i maliciós com el tècnic lingüístic que esmentàvem adés—, que ens comenta coses tan sucoses com que quan es van fer les últimes eleccions municipals, el PP de Dénia no va superar el 35 % dels vots (9 escons), mentre que el PSPV va aconseguir el 30 % (8 regidors), però com que l'enginyosa Kringe (no es podria dir Pellicer, Magraner o Grau com tot lo món? És que també són ganes de marejar!) es moria de ganes per ajudar i servir el seu ppoble (collons amb la p del ppardal!), havia decidit “comprar” una escissió socialista per tal d'aconseguir la majoria absoluta que la permetria ajudar i servir millor el seu... la seua ciutat.

Si és que això és el que cal en aquest país: imaginació. Ganes de treballar. Amor i generositat a l'hora de repartir-se els... a l'hora de lluitar per les teues conviccions polítiques.

Així doncs, a aquesta dona se l'acusa, estem segurs que injustament (i malintencionadament, perniciosament i maliciosament), d'aconseguir el poder a còpia de comprar trànsfugues d'altre partits (vaja, això no ens recorda un altre ínclit ppolític que fou màxim edil de Benidorm?).

Hem d'esperar, però, desitjar i pregar perquè aquestes acusacions siguen falses i malintencionades, perquè de no ser així, hauríem d'arribar a la conclusió que a aquesta gran prodona, només se la pot titllar d'indivídua, subjecta i deliqüenta; és a dir, una mala persona que mereixeria estar tancada a la presó pel bé dels seus consemblants.

I a banda d'això, no oblidem la mania que sembla tindre contra la nostra llengua, la llengua dels valencians. Au, me'n vaig a veure si em comppre un teclat nou, collins!