Política

FERRAN ROQUER

ALCALDE DE BORRASSÀ

“Res demana que ens endeutem”

“Hem d'ocupar-nos només del que segui estrictament necessari”

“A Borrassà, potenciem el fet de viure a poble”

Content.
Ferran Roquer és un home que riu, que riu molt. Didàctic, pragmàtic, dels que sembla que toquen de peus a terra. La simplicitat ajuda a explicar el més complicat. Ell sembla que disposa d'aquesta habilitat. Potser per això, ha guanyat unes eleccions amb una sola promesa, o potser perquè els votants d'aquest país estem farts de mentides. Vés a saber.

Vostè parla de tendir a l'endeutament zero a Borrassà, un luxe, a hores d'ara, no?

A Borrassà, que seguim una política de nivell d'endeutament zero, no hem trobat cap inversió que creguem que ens generi prou ingressos per fer-la. El benefici que obtenim d'una inversió quan parlem de capital públic és un intangible. En quina mesura augmenta la felicitat el fet que pavimentem un carrer, que tinguem un centre cívic o un aula multimèdia? És difícilment valorable. No hem trobat res que ens demani endeutar-nos. En quin benefici reverteix, del poble, un pavelló que es fa servir deu hores a la setmana? D'esport, se'n pot fer sempre que es vulgui, a l'aire lliure.

Aquesta contenció l'ha aplicat perquè és l'alcalde des de fa vuit anys. Com està la caixa?

La caixa de l'Ajuntament deu diners, i deuen diners a l'Ajuntament. Hi falten entrades i ha de fer pagaments amb aquestes entrades. Aquests proveïdors no cobren perquè encara no tenim les entrades, però a final d'any haurem ingressat més diners que els que haurem pagat. Per tant, continuarem tenint endeutament zero. Ens deuen deure al voltant dels 90.000 euros i nosaltres potser en devem al voltant de 80.000. Els proveïdors saben quan cobraran.

Vista l'expectativa, què han de fer aquests propers quatre anys?

El que puguem. Hem d'ocupar-nos només del que sigui estrictament necessari. Vam guanyar les eleccions amb un programa en què ens comprometien a solucionar el problema de l'aigua. A Borrassà tenim una aigua amb alts nivells de nitrats. Si no podem arreglar el tema de l'aigua hauríem de donar una legislatura per perduda. És l'única cosa que crec que farem. Hem de substituir l'aigua del pou per l'aigua que vingui del pantà de Boadella, que està lliure de nitrats. Tenim el projecte de Fisersa, hem parlat amb l'ACA, i l'hem canviat per l'obra que està prevista al PUOSC de la pavimentació de camí de Creixell. I compto que ens ho acceptaran.

Com es guanyen unes eleccions prometent només un pou d'aigua?

Perquè la gent vol saber la veritat. Estem a l'Ajuntament per fer les obres que puguem pels diners que tenim. No podem hipotecar el futur de Borrassà i dels futurs governs de Borrassà fent unes inversions que avui no podem pagar. La gent sap què li convé. La gent sap que ara com ara no és el moment d'invertir. Nosaltres hem parlat dels valors de cohesió social. Nosaltres hem parlat de mantenir una gran escola, de mantenir serveis a la gent gran, hem parlat de mantenir activitats perquè la gent del municipi es pugui relacionar i hem parlat per fer activitats que ajudin a integrar els que vénen de fora. Aquests intangibles són millors que qualsevol inversió que puguem fer en un pavelló que estigui infrautilitzat, per exemple.

Com es fa poble, amb una mitjana de gent tan jove i que sovint tendeix a fer-ho tot a fora?

A Borrassà, tenim un gran sentiment de pertinença al municipi. Els grans i els joves participen molt en les coses del poble i aquesta transversalitat fa que les activitat de Borrassà siguin interessants i que s'hi faci poble. Els uns ens ajudem els altres. A Borrassà, hi ha molta gent desocupada, i em consta que a ningú no li falten aliments ni recursos per portar el nen a l'escola. A Borrassà, pots trucar la veïna perquè et tanqui la porta que t'has deixat oberta. Aquest viure a poble l'hem intentat potenciar des de l'Ajuntament.

k

Tota l'entrevista al web www.elpuntavui.cat
De solidaris a Borrassà, en son molt: deixen passar la MAT, el TAV, l'ampliació de la N-II, la de l'AP-7. Això s'hauria de pagar, no?
Som conscients que no podem evitar de tenir infraestructures. La N-II sense desdoblar és una vergonya al segle XXI amb 22.000 vehicles diaris. És una vergonya que no la desdoblem quan desdoblem l'autovia de la Plata que en té 4.500, de cotxes al dia. La MAT més enllà de si passa soterrada és necessària. Si nosaltres som solidaris amb el terreny, una part dels beneficis que s'obtenen pel pas de les infraestructures hauria de revertir en el territori per on passa. La Generalitat, juntament amb l'ajuntament, haurien d'establir un tribut que revertissin part dels beneficis, per exemple, la MAT, en el municipi. Perquè el terreny que s'utilitza per infraestructures el municipi no en pot treure cap altre benefici. Sofrim una pèrdua potencial d'ingressos i això s'ha de compensar amb un tribut.
S'ha de reclamar el 100 per cent en les obres del PUOSC?
Sí, pels municipis petits. En els grans es produeix un efecte multiplicador de l'inversió. En els petits no es plantejable fer coses més avall de 90 per cent. Seria fantàstic que el pla ho cobrís tot. Seria desitjable perquè els municipis petits tenim molts problemes per generar excedent. Com que no hi ha ingressos suplementaris, només ens hem de fiar dels ingressos corrents.-



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.