Alguna disquisició a l'equador (II)

En la primera disquisició no havíem parlat dels possibles candidats del PP –descuit imperdonable, mea culpa!–. Poca cosa hi ha a dir. Més enllà de la indiscutible vàlua personal i el treball rigorós que el cap de llista actual aporta com a valor afegit al lideratge, possiblement un relleu –encara no fet– convindria per allò de l'amortització de capitals. Aquests dies, però, els aparells dels partits analitzen acuradament els resultats de diumenge passat. Cap elecció és igual i la ciutadania en cada elecció vota en funció de paràmetres diferents i també amb interessos diferents. No es pot fer extrapolació dels resultats, es diu, i segurament és cert –però els responsables electorals de tots els partits ja l'han fet, l'extrapolació, i entre elles i comparant resultats amb Catalunya la veu dels gossos i els gats no ha castigat gaire el tripartit–, però els dirigents polítics analitzen on s'ha produït l'abstenció, on s'ha produït una baixa significativa, i si coincideix en algun indret on hi ha conflicte latent. Certament les eleccions són diferents i l'electorat es mou de manera diferent però a vegades les tendències diuen coses, i aquesta lectura cal fer-la acuradament. Queda poc per poder rectificar.

En l'anàlisi del pas de l'equador del mandat municipal, des d'una òptica política i del compliment dels compromisos del govern, s'hauria de fer una anàlisi de les prioritats del full de ruta per saber si s'ha seguit o no, i si no s'ha seguit, quines causes han pogut influir en canvis de posició per modificar les circumstàncies.

Les divuit prioritats del pla mandat segueixen penjades al web de l'Ajuntament vilanoví sense que avui hi hagi cap actualització ni cap seguiment. El pla de mandat òbviament en els seus principis ha de ser generalista i ha de recollir gairebé en forma de desitjos, de voluntats polítiques, d'enunciats de continguts programàtics, aquelles prioritats que el govern impulsarà en funció del seu acord de govern. De la lectura més concreta dels divuit enunciats es pot veure que hi ha coses fetes, embastades i coses per començar, i el valor de cadascuna d'elles també té una vinculació amb les expectatives i la credibilitat que la ciutadania hi va posar en el moment en què es va fer públic el document. Des de la intangibilitat de saber si hem avançat a «afermar llaços de col·laboració amb altres pobles i ciutats dels Països Catalans... per enfortir el país» (punt 18) a la tangibilitat de poder valorar gairebé numèricament si s'han «impulsat polítiques clares que facilitin l'accés a l'habitatge» (punt 7), per posar dos exemples potser extrems de la finesa de la línia amb què es pot mesurar el compliment o no del pla de mandat.

En un moment de crisi calen posicions clares i també cal posar negre sobre blanc els avenços que a la ciutat s'han produït en aquests dos anys de mandat municipal. Possiblement caldria una actualització realista del pla de mandat, pensant en els dos anys que queden, però també en una projecció de futur. Possiblement passar comptes a mig mandat d'una manera precisa seria important per mantenir la confiança en el govern, per saber què va en la bona direcció malgrat els problemes reals –no les cridòries interessades i inútils– que afecten la ciutat.

És important el que es fa, però també és molt important comunicar-ho, explicar-ho. I no és només publicitat; és l'obligació d'explicar el compliment dels compromisos públics que s'han pres. Administrar la informació, no la publicitat, és un notable exercici d'equilibri necessari perquè la ciutadania vol saber en quina direcció es treballa, si el full de ruta coincideix amb les necessitats, si les inversions responen a les prioritats assenyalades. És a dir, si el compliment del pla de mandat presentat públicament se segueix amb normalitat o si, fruit de circumstàncies no previstes, s'ha hagut de modificar. Probablement en el pas de l'equador fóra interessant, necessari i d'agrair, un exercici d'avaluació, serè, assossegat, tranquil i real sobre on som i què ens queda per fer. Això també ajudaria a incentivar el vot.