Desafiament europeu de Salmond

Poques hores abans que el primer ministre escocès presenti, aquest migdia, a Edimburg, un informe sobre els mecanismes que, a parer del seu govern, ha de seguir el referèndum sobre la independència que el Partit Nacional Escocès (SNP) pretén convocar la tardor de 2014, ahir a la nit, a Londres, Alex Salmond va llançar un desafiament a la classe política de Westminster i, de retruc, a la de tota la Unió Europea.

En el decurs de la conferència anual que organitza el trust propietari del diari The Guardian, el líder sobiranista va assegurar que “una Escòcia independent pot esdevenir el far de progrés” que il·lumini l'opinió pública al sud de la frontera, i esdevenir així un model de més justícia social i tolerància per als votants anglesos. Salmond va fer un repàs de les fites impulsades per l'SNP des que és al poder (2007). Entre altres, la implantació del “salari social i una sèrie de serveis bàsics, drets i beneficis, els quals ja no són prioritzats pels líders polítics en altres llocs del Regne Unit, com ara la matrícula gratuïta per a la universitat, les receptes mèdiques de franc i l'atenció sanitària, igualment gratuïta, per a la gent gran”.

La conferència d'ahir mostra clarament quina és la tàctica de l'SNP en el camí cap a la plena independència, aspiració que segons la darrera enquesta publicada pel mateix Guardian només té el 30% de la població. En qualsevol cas, en uns moments en què l'estat del benestar està en perill d'extinció o, com a mínim, quan les forces neoliberals l'aprimen tant com poden, Salmond apel·la a la tasca social feta pel seu partit per guanyar la confiança dels electors, també la d'aquells que no són, d'entrada, favorables al trencament amb Londres. De retruc, recorda el desviament dels seus objectius de justícia social a uns laboristes que, “cada vegada convergeixen més amb la coalició en temes clau de l'economia i la despesa pública”.

Per fer viable les aspiracions de justícia social, la independència és una eina necessària, “no només un fi”. Perquè Escòcia, va recordar Salmond, “té menys poder que els lands alemanys, la majoria dels estats dels EUA, parts d'Espanya o, en aquestes illes, l'Illa de Man”. I sense poder econòmic no hi ha res a fer.

Sobta en l'exposició de Salmond l'excés d'idealisme i una manca de referència a allò que hom anomena realpolitik. No tant en matèria econòmica i la sempre espinosa qüestió del petroli del mar del Nord, i a qui n'hi correspon quant, fet clau per sostenir les promeses del nou estat, sinó en matèria internacional. Salmond va parlar dels compromisos que una Escòcia independent adquiriria amb els veïns, donant per bo el ple reconeixement de tots els membres de la UE, no només a l'hipotètic nou Estat, sinó al fet que en formés part de ple dret. Sense tenir en compte possibles entrebancs legals propis de la lletra petita dels tractats, els més difícils d'esquivar són els polítics. Citant fonts de l'administració britànica, diumenge The Independent informava, que “esperem que Espanya bloquegi [l'accés d'Escòcia a la Unió], per por que [la independència] fomentés l'esperit separatista a les portes de casa seva”.

Avui, quan se celebra la famosa Burns' Night en memòria del poeta Robert Burns (nascut el 25 de gener de 1759; símbol del ressorgiment nacional escocès), Salmond farà un altre pas cap a la independència. Abans d'aconseguir-la, però, no només haurà de fer front a l'oposició que presentarà Londres sinó, també, a la que li presentarà Madrid o París o qualsevol altra capital aliada de Whitehall en aquest tema. I és que Escòcia sembla liderar l'onada que, tard o d'hora, pot desfermar una caiguda de fitxes de dominó en l'Europa dels estats per donar pas a una renovada Europa de nacions, dins d'una Unió més forta en tant que molt més plural.