En homenatge a un maqui d'Olot

Per alguns dels camins de l'Alta Garrotxa freqüentats ara per caçadors, excursionistes i ciclistes, en les dècades del 1940 i 1950 s'hi esmunyien els maquis o guerrillers antifranquistes d'anada o tornada d'incursions al sud dels Pirineus. Els avis nascuts a les cases d'aquestes muntanyes encara recorden topades amb alguns d'aquells homes que no s'havien resignat a donar la guerra per perduda, o amb els guàrdies civils que els anaven al darrere. No tots els maquis van ser tan famosos com en Quico Sabaté –que també havia creuat la comarca– i homes com ara en Francesc Cisquet Serrat han tingut menys repercussió en les generacions posteriors. Serrat, nascut a Olot, va tenir un paper determinant en la creació de la branca juvenil del PSUC i en la resistència armada contra la dictadura. Igual que molts dels seu companys, va tenir una mala fi: el van afusellar a Barcelona el febrer del 1946.

Retre-li un petit homenatge ha estat la intenció de Maulets i l'Assemblea de l'Esquerra Independentista quan, aquest cap de setmana, van organitzar una excursió per l'Alta Garrotxa passant per camins que devia haver trepitjat en Cisquet. “No hi ha massa bibliografia sobre ell, tot i la importància que va tenir”, lamenta Sisu Casadevall, de l'Assemblea. No van ser gaires els que es van apuntar a la sortida, però la qüestió de la quantitat no era important, en vista de la simbologia de la iniciativa. Van sortir de Sadernes i van pujar al cim del Bassegoda, el tòtem d'aquesta terra llegendària des de la qual es divisa una magnífica panoràmica de les esquerpes muntanyes de frontera, ideals per a l'entrada i la sortida dels maquis. L'homenatge a en Cisquet formava part dels actes de la Diada del Combatent Català, que per primer cop es va celebrar a la Garrotxa. El programa va incloure també la presentació del documental El general Moragues, l'heroi oblidat, seguida d'un debat que es va fer a l'Orfeó Popular amb l'assistència d'una cinquantena de persones.