Set governs locals han estat truncats per mocions de censura en només dos anys
El Tarragonès concentra gairebé tots els canvis i es converteix en el paradigma de la inestabilitat política als ajuntaments
La ràtio de supervivència dels pactes polítics als ajuntaments ha baixat en picat. Si entre els anys 2003 i 2007 es van sumar fins a sis mocions de censura al Camp i l'Ebre (a Creixell, Torredembarra, els Pallaresos, l'Aldea, Freginals i Almoster), ara, en la meitat de temps, s'ha produït un canvi de govern més. A excepció del cas de Bot (Terra Alta), tota la resta s'han produït al Tarragonès, que ja ha doblat les xifres corresponents al mandat anterior.
De fet, en aquesta comarca aquells alcaldes o alcaldesses que han de governar amb el suport d'altres grups es troben amb un context descoratjador. I és que dels onze municipis on no hi va haver majoria absoluta el maig del 2007, tan sols es manté l'alcalde inicial a cinc poblacions (Tarragona, el Catllar, Creixell, els Pallaresos i Vilallonga del Camp). Part de les mocions de censura presentades han estat rebudes com una sorpresa pels llavors governants (Salou o Roda de Berà, entre elles), tot i que d'altres han estat fruit o d'una llarga crisi de govern o bé del pas a no adscrit d'algun regidor de l'executiu, fet que s'ha produït en fins a quatre dels set municipis afectats.
Prediccions difícils
CiU i el PSC són els que han monopolitzat l'enfrontament polític, i per aquest mateix ordre són també els que més alcaldies han guanyat gràcies a mocions de censura. L'esclat de la inestabilitat obrirà, a més, la incògnita de l'evolució electoral pel 2011. Tot i que l'estadística diu que els votants acostumen a afavorir a qui presenta la moció de censura, casos com el de Sant Carles de Ràpita als comicis del 2003 trenquen una tendència sobre la qual és difícil fer prediccions.
Tempesta inesperada
Quatre mandats seguits de majoria absoluta de CiU feien difícil de preveure la tempesta política que ha viscut aquests dos anys Roda de Berà. Els convergents es van quedar el 2007 a un regidor de poder governar sols, i van pactar amb el PP, la tercera força del consistori. Els populars, però, es van mantenir fidels al pacte poc menys de tres mesos, i, durant les vacances del llavors alcalde, Pere Compte, van presentar una moció de censura amb el suport del PSC. L'experiment, que el nou govern va defensar com a la transició política real de Roda, ha acabat malament. El mes passat el PSC es va enfonsar en la minoria en trencar amb el PP.
El puzle de vuit caps
Molts maldecaps, ha donat la complicada aritmètica d'Altafulla. Aquest municipi de 5.000 habitants té fins a vuit grups polítics, tres dels quals són independents. El primer experiment de govern (ABG, CiU, ERC i PAU) va començar a fer aigües aviat amb l'expulsió de PAU i la marxa del número dos d'ABG. A la crisi de l'executiu cal sumar-hi unes negociacions llargues i complicades entre l'oposició, que no van culminar fins a l'abril del 2008 en la moció de censura que va donar el poder a PSC, AUPA, Ideal, PP i PAU. AUPA, per cert, marxaria la tardor següent, i ara la substitueix CiU. El municipi va ser el primer de resultar afectat per l'ombra del transfuguisme amb el cas de Jano Francino (ex-ABG). La comissió del pacte antitransfuguisme, però, l'ha deixat lliure d'aquesta etiqueta.
De la desintegració a la polèmica
Els torrencs no van tenir moció de censura, tot i que a la pràctica aquesta va tenir els mateixos efectes. El socialista Manuel Jiménez va entrar a l'alcaldia en minoria, i durant la primavera del 2008 els seus socis –GIT i ERC– el van anar abandonant. Abans, ell mateix havia expulsat la número cinc del PSC, Laura Pradeda, un moviment que es giraria en contra seu quan el vot de l'exsocialista fos clau per tombar la majoria cap als grups de l'oposició. Un pacte a cinc bandes entre CiU, l'Agrupació, PP, GIT i Pradeda van fer alcalde, a l'agost, el convergent Daniel Masagué, que va tenir via lliure després que Jiménez preferís dimitir a ser censurat.
L'excepció en terres ebrenques
Una altra de les mocions matineres del mandat (es va aprovar el novembre del 2007), i l'única que ha passat fora dels límits del Tarragonès. L'excepció de la norma d'aquest mandat va ser la petita localitat de Bot, a la Terra Alta, on un pacte d'Alternativa per Bot (vinculada al PSC) i Entesa per Bot (vinculada a ERC) va arraconar CiU a l'oposició. Els convergents, que van guanyar les eleccions, havien estat governant des de les eleccions municipals en minoria. Els dos nous socis de govern van justificar el pas per la «paràlisi» del consistori.
Les esquerres queden coixes
Les ironies dels mecanismes polítics van fer que la força política que va ser més castigada en les eleccions municipals del 2007 –CiU– acabés recuperant l'alcaldia amb una moció de censura l'octubre del 2008. El partit vencedor dels comicis, Alternativa Municipal (vinculat al PSC) va estar al govern gràcies a un pacte amb ERC, però el gener del 2008 ja va perdre dos dels quatre regidors del seu grup, que van ser expulsats per l'alcalde. L'executiu va anar perdent votacions fins que CiU va provocar el tomb polític amb el suport dels dos trànsfugues.
Rebel·lió a l'interior
El setembre de 2008 el regidor d'Urbanisme i número tres del PSC a Constantí, Josep Plana, va deixar el govern format amb el suport del PP per discrepàncies amb l'alcalde. A partir d'aquí, els socialistes, que històricament havien controlat sempre l'Ajuntament, van intentar aturar l'inevitable denunciant l'aliança entre un trànsfuga de les seves llistes, CiU i ERC, fins i tot abans que comencessin a negociar seriosament. L'estratègia, però, no va poder evitar la moció de censura que es va aprovar el desembre de 2008, i que per primer cop va donar l'alcaldia a un regidor republicà, Josep Maria Sabaté.
L'apropament d'ERC i CiU cap a Plana va comptar, però, amb l'oposició de les direccions territorials d'ambdós partits. Mentre que els republicans han hagut de respectar la llibertat del comitè local constantinenc, partidari de la moció de censura, la direcció comarcal de CiU va amenaçar els seus regidors que donaria per acabada la seva carrera a la federació.
Quan les sigles manen
foto: j.f
Amb un expedient de mocions de censura tan replet com el d'aquest mandat, de formes de trencar governs n'hi ha hagut múltiples, però cap d'elles com la de Salou. Aquesta primavera el pacte entre el PSC, CiU i RDS es preparava per fer el pas de l'alcaldia del socialista Antoni Banyeres al convergent Salvador Pellicé. Dos mesos abans que això es produís, la direcció nacional de Convergència va pactar amb la primera força del consistori, els independents FUPS (llavors a l'oposició) un acord de govern que feia alcalde el número dos de FUPS en els últims comicis, Pere Granados, i preveia una candidatura única entre totes dues forces amb vista a les eleccions del 2011.
Els problemes, però, van venir quan ni el número u de CiU, ni el comitè local de Convergència, ni Unió van voler afegir-se a aquest acord, fet que ha provocat un trencament del grup polític.
La moció de censura es va aprovar finalment el mes d'abril passat, i l'únic regidor de CiU que hi va donar suport, Marc Montagut, va guanyar posicions respecte de l'anterior govern, ja que es va convertir en primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme. A l'oposició, el PSC ha vist en la maniobra fins i tot la influència de Josep Poblet, l'alcalde de la veïna Vila-seca, i es planteja ara impugnar als tribunals el ple en què es va nomenar Granados batlle.
