Nova ofensiva política contra el català a Aragó
Comitès locals del PAR pressionen el seu partit i el PP perquè eliminin el català de la llei de llengües
Els promotors de la campanya diuen que a la Franja es parla “aragonès oriental”
Un sector del Partit Aragonès Regionalista (PAR), que governa Aragó en coalició amb el PP, ha posat en marxa una intensa ofensiva política per canviar la llei de llengües d'Aragó aprovada la legislatura passada i eliminar-ne tota referència a la llengua catalana, parlada per unes cinquanta mil persones a la Franja de Ponent. Des de la tardor, diversos comitès locals del PAR (Fraga, Benavarri, Calaceit i d'altres municipis de la Franja) han aprovat una declaració en què s'exigeix al govern d'Aragó que “deixi enrere les seves pors i complexos i aprovi una nova llei de llengües” en la qual no es reconegui l'existència del català sinó tan sols de l'espanyol i l'aragonès, que divideixen en l'altaragonès, al nord, i l'aragonès oriental, dividit en diverses parles locals com ara el fragatí o el lliterà.
Els promotors de la campanya pressionen així la direcció del seu partit perquè, juntament amb el PP, inicien a les Corts d'Aragó els tràmits per reformar la llei de llengües.
El PP i el PAR governen Aragó en coalició. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi (PP), ja va dir en la campanya electoral que no li agradava la llei de llengües i que la reformaria, però encara no ho ha fet. La denominació de català fa coïssor en els sectors més anticatalans de la política aragonesa, especialment a Saragossa.
Al territori, la situació és més complexa. Hi ha alcaldes del PAR que han fet campanya per la recepció de TV3 i d'altres de totalment contraris al català.
A Mequinensa, el PAR va presentar Jaume Borbon com a cap de llista. Borbon va ser president de l'Institut Cultural de la Franja de Ponent i impulsor, l'any 1984, d'un històric manifest d'alcaldes de la Franja a favor del català.
LA FRASE
El català, reconegut però no oficial
La llei de llengües, que reconeix l'aragonès i el català però que no els fa oficials, es va aprovar la legislatura passada amb els vots del PSOE i la Chunta Aragonesista. El PP i el PAR s'hi van oposar per la denominació de català a la llengua, i IU s'hi va oposar pel contrari: perquè no protegeix prou els drets dels parlants del català i l'aragonès. La llei va dividir el govern. El PSOE de Marcel·lí Iglesias governava en coalició amb el PAR. La Chunta, tot i considerar que la llei era insuficient, va donar un cop de mà al PSOE.
