Credibilitat i interessos

Els estats amb llarga tradició democràtica solen administrar els temes importants, els que afecten la sobirania, estructura o economia, amb credibilitat, amb sentit d'estat. Així, si hi ha un compromís important que afecta l'estat, sigui quin sigui el partit que estigui en el govern, el respecta, fins i tot encara que vagi en contra de la seva ideologia. Així, Obama, tot i tenir posicions diferents de les del seu antecessor, ha administrat els compromisos adquirits per Bush, sense fer cap trencament a curt termini. A l'àmbit europeu, els governs del Regne Unit, França o Alemanya, entre d'altres, també assumeixen els compromisos adquirits encara que, ideològicament, el cos els demana una altra cosa. D'això se'n diu ser seriós, tenir sentit d'estat i, naturalment, els estats en qüestió gaudeixen d'una reputació internacional que els fa mereixedors de la confiança dels altres estats. Malauradament, l'Estat espanyol no forma part d'aquest grup d'estats; sigui perquè encara som una democràcia jove, sigui perquè prevalen els interessos de partit o electorals per sobre de l'interès general, el cert és que hi ha realitats que ho corroboren. Casos concrets com la ràpida retirada de les tropes de l'Iraq per part de Zapatero, sense valorar-ne les conseqüències respecte a les relacions amb els altres estats implicats, tot i que es pot entendre en clau espanyola perquè era en el programa del PSOE, generen una manca de credibilitat internacional com a estat seriós. I més recentment, amb l'entrada al govern per part del PP, també estem assistint, malauradament, a canvis substancials en algun tema, que alimenten la manca de serietat i credibilitat de l'Estat respecte de la UE i d'altres estats del planeta. L'exemple més flagrant és el canvi de posició del govern del PP pel que fa a l'aposta ara pel corredor central, en detriment del corredor mediterrani que, finalment, va ser l'aposta consensuada per l'anterior govern socialista i per bona part de la societat econòmica de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, a més de ser aprovat per la mateixa Comissió Europea, com un dels corredors que rebria finançament comunitari i que, a més, comptava amb l'acord de tots els estaments polítics i econòmics com a eix important per facilitar el desenvolupament econòmic de la zona i per extensió de l'Estat. La resposta de la UE no s'ha fet esperar, amb sorpresa per la inconsistència de mantenir els acords presos per part del govern espanyol i també per la falta de credibilitat que representa defensar una obra que, en els moments de crisi, és més cara i menys eficient que la del corredor mediterrani i, a més, requereix fer un túnel als Pirineus que l'Estat francès no aprova. Esperem que tot aquest escenari s'emmarqui en una necessitat electoral del PP i no sigui una aposta ferma de govern, perquè si no la credibilitat espanyola quedarà un cop més en qüestió. La credibilitat i el respecte es guanyen complint els compromisos i aquest és el camí per ser un estat seriós en el concert mundial.