Unió, el partit de quadrets

Abans que res, les presentacions. Francesc Canosa, 37 anys, és una de les veus més personals del periodisme del país. Llegeixin-lo al diari electrònic El Singular i en alguns papers, i veuran que no els enganyo. Va néixer a Barcelona el 1975; es va vincular a les terres de Lleida, principalment a Vallfogona de Balaguer; va col·laborar a La Mañana; es va traslladar a Madrid i a València per fer-hi feines periodístiques o –com diu ell– “explicar coses”, i ara des de fa un temps el tenim a casa i no para. Ahir el vaig anar a trobar en la presentació del llibre que ara d'aquí una mica els diré i abans de començar l'acte li vaig demanar de definir-se: “Sóc un tastaolletes i un explorador de l'iceberg de Catalunya.” L'iceberg de Catalunya, Canosa? “Sí, aquest país té moltes coses amagades sota la seva superfície i jo miro de treure-les a la llum.” Cert: el nostre home és un investigador i propagador de les grans figures periodístiques dels anys trenta, i entre elles la més amagada, la més encastada en l'iceberg, en Domènec de Bellmunt; és un vindicador de Joan Sales, el novel·lista imprescindible, i ara té entre mans Francesc Pujols, no per repetir-ne les facècies que tothom se sap de memòria, sinó per descobrir-ne de noves i per posar en net el seu pensament, una mica envitricollat però seriosíssim.

I ara aquest explorador ha escrit i ahir va presentar a Barcelona, Entre el sabre i la bomba. Com diu el subtítol: Memòries d'un país i d'un partit: Unió Democràtica de Catalunya (1931-1980). L'ha editat Acontravent, l'editorial de Quim Torra, que com el nom indica segueix els mateixos aires a la contra de Canosa.

¿Unió Democràtica de Catalunya, que és un partit de govern i que ara mateix té un líder, en Duran, amb molta presència i prestància, és un partit enfonsat en l'iceberg? El llibre ho explica. Des de la seva fundació l'any 1931 ha estat el partit català al qual s'han penjat més estereotips. Capellanesc per les esquerres, massa lliberal per les dretes tradicionals, va arribar al paroxisme durant la guerra: feixista pels de les bombes, roig pels del sabre. El sabre i la bomba del títol. Els de les bombes en van perseguir uns quants militants. Els del sabre, i en aquest cas Franco en persona, que va desoir totes les sol·licituds de clemència, van matar a Burgos el seu líder Manuel Carrasco i Formiguera. Després, en la clandestinitat, tornem-hi: malvistos pels un i pels altres, i això que l'endemà de la derrota aquest partit d'inspiració cristiana i humanista va ser primer a organitzar una resistència. Això explica el llibre i això va explicar brillantment Francesc-Marc Álvaro en la presentació d'ahir. Álvaro va extreure del llibre una frase atribuïda a Pau Romeva, dirigent també d'Unió: davant uns escamots que li van preguntar si era de dretes o d'esquerres, ell, Romeva, va contestar que era “de quadrets”. Ni blanc ni negre, de quadrets, com som tots, recorda Álvaro, quan ens asserenem i reflexionem i no optem ni pel sabre ni per la bomba. Abans, el conseller Josep M. Pelegrí havia dit que no s'entén Catalunya sense Unió ni Unió sense Catalunya.

Canosa, que es basa en testimonis vius, escriu a queixalades, com un lleó, o, millor, com una barrina que furga en l'iceberg. El gel té l'avantatge de conservar les restes que ha sepultat i Canosa, el mèrit de tornar-les a la vida. Un gran llibre.