Els pobles volen ser vius

En el marc del debat sobre optimització de l'administració i organització territorial, aquesta setmana s'ha fet públic un estudi que proposa suprimir els ajuntaments que no arribin a cinc mil habitants. D'acord amb aquesta proposta, a les Terres de l'Ebre, actualment amb 52 ajuntaments, en quedarien només 10. La proposta de l'Informe Roca (2001) era més prudent i parlava d'unitats municipals superiors als dos mil veïns, cosa que vol dir que a la nostra demarcació en quedarien 20. Encara hi havia un altre estudi que situava el llindar en el miler de residents, cosa que augmentaria el nombre de subsistents fins als 30. Aquesta reducció de municipis seria més gran a les regions de la Catalunya Vella, on l'atomització d'ajuntaments, conseqüència dels seus orígens històrics, fa que el nombre d'ajuntaments amb menys de mil habitants sigui molt superior. Amb la hipòtesi menys agressiva (suprimir ajuntaments inferiors a mil veïns), més de la meitat dels de Catalunya desapareixerien (487 sobre un total de 947). Les conseqüències serien imprevisibles. Per no sortir de l'Ebre, s'imaginen que la gent de Tivenys o Benifallet, per exemple, passessin a ser de Xerta; que els de la Galera o Godall quedessin adscrits a Santa Bàrbara; els de Bot i Arnes a Batea; o els de Miravet, Rasquera i Ginestar a Mora?

Fa dos-cents anys, la Revolució Francesa, per neutralitzar el poder de l'Església, va decidir que cada poble on hi hagués un campanar havia de tenir un ajuntament, “una rectoria, una alcaldia”. Així van néixer gairebé 37.000 municipis (a Espanya, amb una superfície pareguda n'hi ha poc més de vuit mil). Els francesos, però, han trobat fórmules de mancomunar serveis en forma de consorcis, mancomunitats, districtes i altres, per abaratir, agilitzar i garantir els serveis; això, però, cada poble té el seu consell i el seu alcalde.

Els ajuntaments tenen una doble funció: la tècnica i administrativa, i la política i representativa. En saber distingir entre ambdues rau la clau de l'èxit. És aquí on poden jugar un paper destacat les comarques, les mancomunitats municipals i, fins i tot, les vegueries. És imprescindible, però, preservar la personalitat diferenciada de cada poble. Això vol dir que l'alcalde de Prat de Comte (199 habitants), per esmentar el menys poblat de les Terres de l'Ebre, tingui el mateix reconeixement, la mateixa autoritat i un idèntic rang institucional que els de Tortosa o Barcelona.