Acord per pagar 351 milions als municipis, però en falten 400

Primer pas important per liquidar els 750 milions de deute reconegut de la Generalitat als ajuntaments catalans. Un acord signat ahir permetrà liquidar vora la meitat d'aquest deute –351 milions–, fet que suposarà que el govern faci les paus amb 936 pobles catalans, un 98%, i la totalitat dels consells comarcals. Però en realitat el gruix del deute continuarà viu, tot i afectar només
el 2% dels municipis. Aquests, però, són els més grans de Catalunya i, per tant, als quals es deuen més diners: 399 milions. El compromís d'ahir és que abans de tres mesos els ajuntaments petits i mitjans comencin a rebre els diners. Què passarà amb el 2% restant és una incògnita, que va directament lligada al que prevegi el pressupost de l'Estat que s'ha de presentar a final de març: depèn del nivell de compliment de Mariano Rajoy amb els pagaments pendents a Catalunya. Per exemple, els 759 milions previstos en la
disposició addicional tercera de l'Estatut i que l'anterior govern socialista es va negar a abonar.

Dels 351 milions que ara es posen a disposició dels ens locals, 211 els aporten les quatre diputacions –en principi havien de ser 240 milions però finalment la de Barcelona ha reduït de 32 milions l'aportació inicial– i 120, la mateixa Generalitat. Les diputacions aportaran els diners a l'abril i la Generalitat, al juny. En el darrer trimestre de l'any, el govern retornarà els
diners a les institucions supramunicipals.

Un acord extraordinari que tots els representants institucionals van avalar i que el president, Artur Mas, va posar d'exemple com a contrapunt a la morositat de l'Estat amb Catalunya. Però va ser una crítica a mitges, en un moment en què el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, està negociant amb Madrid. Segons el cap de l'executiu català, Rajoy està fent “alguns esforços importants” per liquidar els deutes. Una negociació que, va insistir, està en
el bon camí però amb la qual s'ha de ser cautelós perquè això no representi una afectació de les competències pròpies.

Una satisfacció que va fer seva també la vicepresidenta Joana Ortega, en el sentit que els diners que rebran els ajuntaments podran servir per pagar molts proveïdors que, de fet, representen moltes de les petites i mitjanes empreses del país. La titular de Governació va reconèixer que la feina no acaba aquí, però va reblar que “s'ha acabat els temps dels contrapoders” a Catalunya. Per què? Perquè a les quatre en l'acord també s'hi han afegit les dues principals entitats municipalistes catalanes, l'ACM i la FMC.

Els parlaments dels quatre presidents Salvador Esteve (Barcelona), Josep Poblet (Tarragona), Jaume Torramadé (Girona) iJoan Reñé (Lleida), així com els dels presidents de l'ACM i FMC, Miquel Buch i Manuel Bustos, van seguir la mateixa línia: una situació econòmica complicada per la crisi, el municipalisme com a fonament del sistema po-lític català i un acord extraordinari amb la voluntat que no sigui únic.