L'ANC i el valor de la transversalitat

Escric aquest article quan encara no s'ha celebrat l'acte constituent de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Tot i així m'arrisco a dir sense gaire por de perdre que serà –que ha estat, ahir dissabte, per a vostè, lector– tot un èxit. Ja és un èxit ara mateix, amb els milers d'associats i l'impuls generós de tanta gent de base que hi ha darrere. Però és que a més ho serà perquè a casa nostra, en els darrers anys, iniciatives d'aquesta mena sempre tenen èxit. La famosa societat civil catalana recupera pistonada amb propostes com aquesta i, un cop més, tal com va passar amb la manifestació del milió, el 2010, tornen a deixar la pilota a la banda els partits polítics perquè la juguin.

Perquè si una cosa bona té l'ANC és la seva voluntat reiterada de no esdevenir cap mena de plataforma política. I un partit encara menys. És a dir, es vol mostrar i demostrar un cop més allò que fa tanta por fora de Catalunya, més que res perquè no ho entenen: la transversalitat del fet reivindicatiu de caire nacional català. I recordem-ho un cop més, sobiranista no és equivalent d'independentista. En el món globalitzat on vivim, a molts catalans de passaport espanyol no els faria res de conservar-lo si a canvi trobaven reconeguts drets bàsics que ara per ara se'ls neguen. Ja sigui per imperatiu purament econòmic (que la crisi actual no fa sinó empitjorar) o polític.

Aquesta transversalitat és la que ha convertit el cas nacional català en un fenomen de supervivència i salut únics a Europa. I aquest fet fa la guitza perquè, ja ho hem dit, no s'entén. Per això ho volen convertir sempre en una qüestió política. D'aquesta manera ho redueixen a un fenomen conjuntural, ideològic, discutible, no pas essencial. I, sobretot, comprensible per a ells. I queden sorpresos un cop i un altre quan s'adonen que no és així i que la transversalitat del sentiment nacional és inqüestionable. Ho diuen les enquestes d'altra banda. Tan clarament, que la transversalitat es manifesta fins i tot allà on no te l'esperes (per exemple, en l'existència de no independentistes a ERC o d'independentistes al PSC).

Aquest dissabte es donarà un cop més un avís als partits polítics de casa nostra. La sensació que es va perdre l'esbranzida de la manifestació del 10-J del 2010 i de les consultes independentistes no pot tornar a repetir-se. Tot l'èxit, doncs, per a l'ANC. I un cop més, la crida a tothom perquè assumeixi la seva responsabilitat.