Els sindicats i la reforma laboral

Els sindicats tenen tot el dret democràtic de convocar una vaga general. Malgrat que l'última que van organitzar, la primavera del 2010, en contra dels ajustaments pressupostaris del govern de Zapatero va ser un fracàs de participació. Sobretot perquè la vaga no va canviar ni una coma de les seves intencions. La primera impressió és que els sindicats s'han precipitat. El 29-M hauria d'anar més enllà d'una posició en contra d'una dubtosa reforma laboral. La reforma laboral té punts que són fins i tot inconstitucionals que s'hauran d'esmenar en el seu tràmit parlamentari. Llavors, temps hi haurà per a la protesta concreta d'una reforma de la qual es desconeixen els beneficis a llarg termini.

Ara hi ha un malestar generalitzat en contra d'una situació que ve de lluny. Un malestar que es pot confondre amb una reforma que encara no ha vist la llum. Dos exemples que no tenen res a veure amb la reforma laboral del govern del PP, i menys amb la convocatòria de vaga general, i que generen tensió són els següents. D'una banda, hi ha empresaris que estan molestos amb l'administració pública perquè no els paga a l'hora i llavors tampoc ells poden pagar els seus proveïdors i treballadors. D'altra banda, tenim que els joves segueixen en precari amb reforma o sense, amb la trista sensació que és un fet assumit per la societat. El 2005 l'atur juvenil rondava el 20% i ara quasi arriba al 50%. La joventut millor preparada de la història té les pitjors perspectives des de la Transició.

En tota l'etapa democràtica, els sindicats de treballadors han tingut un paper destacat en les millores socials; des de la seva aportació als convenis fins a haver aconseguit sous i feines més dignes per als treballadors. Però d'un temps ençà s'han instal·lat només a favor d'aquells que tenen feina. En el cas que la vaga no faci retirar el projecte de reforma laboral, els sindicats hauran de replantejar-se el seu paper en època de crisi.