Un altre pedaç

La discussió sobre els impostos locals pagats pel Centre Recreatiu i Turístic –el nom oficial de Port Aventura– ha posat sobre la taula un altre dels molts temes territorials mal resolts, i temo que la solució que ara s'apunta no passa de ser un altre pedaç que només permetrà ajornar el tema. No em refereixo a les formes –la modificació unilateral del que hauria de ser un pacte– sinó al fons de la qüestió. I és que ens trobem amb l'aplicació de mecanismes locals, pensats en clau local, a fenòmens que van molt més enllà d'un àmbit local.

Quan una activitat té un radi d'acció i un impacte territorial tan gran com el Centre –o com una nuclear, o el mateix polígon petroquímic– no es pot reduir al terme –o termes– municipal sobre el qual se situa. Ni pel que fa a llocs de treball, ni a necessitats de serveis i infraestructures, ni a molèsties que hagin de ser compensades. Tot plegat té una altra escala, i seria raonable que la tributació també es fes a aquesta escala. Mentre continuem pensant en clau només municipal –que també hi ha de ser, però no només– afavorirem aquella dinàmica perversa que tothom vol tenir el seu poligonet industrial, encara que sigui ineficient i empastifi i fragmenti el territori. I si no facilitem compartir beneficis en forma d'ingressos locals, els esforços –que s'han fet– en el planejament seran inútils.