Busquem una solució

El que hauria estat sorprenent és que l'ABC digués una sola vegada en parlar de Catalunya que té una solució. No, no només el diari més antic de Madrid té un problema amb Catalunya sinó que l'amplia i assegura que el problema el té aquest “tenemos”, que es deu referir a tots els espanyols.

El diari monàrquic té una hemeroteca prolífica en el desconeixement i el rebuig de la identitat i la singularitat catalanes. L'escriptor Josep M. Ainaud de Lasarte ho ha estudiat a bastament en els seus llibres. Aquesta actitud fou especialment estúpida durant la discussió de l'Estatut de Núria l'any 1932. No és una novetat la portada de l'ABC d'ahir, amb la gegantina Ñ groga sobre fons vermell, en què es constata que tenim un problema amb Catalunya.

Habitualment, quan un té un problema busca una solució per resoldre'l. Doncs si tenim un problema, parlem-ne tranquil·lament, sense apriorismes i amb tots els arguments damunt la taula, sense crits ni soroll, sense menystenir l'altre, per tal de trobar una solució. El diari denuncia la immersió lingüística, la llei de consultes i la guerra de banderes. No veig el problema si la immersió lingüística ha donat molt bons resultats sense trencar la cohesió social. Ni tampoc en la llei de consultes o en quines banderes onegen als balcons dels ajuntaments. El problema que tenen molts espanyols és que no accepten la diferència ni tampoc el fet que aquí siguem bilingües sense cap problema ni dificultat i que tinguem la nostra pròpia manera de veure les coses com la de ser espanyols sense perdre ni un gram de catalanitat. L'editorial és una acumulació de velles disputes plantejades per un concepte unitari d'Espanya que, es faci el que es faci, no s'aconseguirà mai de manera pacífica. Antoni Rovira i Virgili escrivia el 1918 que “de govern en podem mudar, però d'anticatalans no ens podrem lliurar”.