“Ningú sap cap a on estem anant ”

Hauríem de diferenciar la feina del dia a dia, de gestió del municipi –això em continua agradant molt– de la feina de gestió portes enfora, amb les altres administracions. Això sí que s'ha complicat molt, i està molt malament. No hi veig la llum al final del túnel. Trobo a faltar claredat d'idees o, com a mínim, que hi hagi algú que tingui clar on som i cap on estem anant. És un problema general. Tinc la sensació que el món va cap a un cantó i el món polític i de l'administració, segueix anant cap on anava sempre... Tothom diu que s'han de fer reformes, però no fan res. Retallar, sí. Molts pensem que cal reformar el sistema, però ningú no fa res.

Sí, carregar-se ajuntaments. O sigui, suprimir la classe política amateur i deixar la professional. Això no solucionarà res, ni estalviarà absolutament res i, en canvi, portarà la decadència del territori.

Doncs que la gestió del dia a dia dependria de un altre administració de fora del municipi i, per tant, la gent hauria d'anar més lluny a solucionar els temes quotidians. Com més lluny estàs, més difícil és solucionar les coses. A part, passaries de gestionar els teus recursos, inclòs els que es generen al propi municipi, a que te'ls gestionaria un altre amb unes altres prioritats i perspectives.

No, no. Si vols mantenir el mateix nivell de serveis, s'encaririen. Quan parlen d'estalvi es refereixen a estalviar a base de baixar els nivell d'eficiència i qualitat. Podria haver-hi la mateixa qualitat de gestió, però seria menys eficient a l'hora de resoldre problemes.Una cosa és anar a trucar la porta de l'alcalde i una altra, anar a un altre poble a explicar el que et passa i a demanar que s'ho vinguin a mirar. Això no és ser més eficient, això és distanciar l'administració de la gent del territori.L'administració només pot ser eficient estant a la vora de la gent. Com més lluny ets, pitjor. T'ho vendran com un estalvi, però en realitat és pèrdua de qualitat en la prestació de serveis. Hi ha municipis on la distància entre ells s'ha diluït i tindria sentit que s'ajuntessin: Barcelona i l'Hospitalet, Girona i Salt... Però quan els separen quilòmetres, no hi hauria estalvi, llevat del provocat per la disminució en la qualitat dels serveis. Fusionant els ajuntaments petits no eliminem les economies d'escala; continuaran existint com fins ara.

D'alguns sí, com els de l'àrea metropolitana de Barcelona. Tampoc no té sentit, per exemple, que un Ajuntament potent, com ara Girona, estigui dins del Consell del Gironès. Ara bé, altres consells de comarques petites, com el Pla de l'Estany, sí que són necessaris. Diuen que cal mancomunar serveis: això és el que ja fa el Consell Comarcal! I si no ho fa el Consell, algú ho haurà de fer. Però no estic d'acord que sigui la Diputació. Seria com tornar a 40 anys enrere.

El POUM va avançant segons el previst. Ara està a exposició pública l'avanç del planejament. Quan tinguem tots els suggeriments podrem fer-ne l'aprovació inicial.

L'obra està feta, però ara l'ACA pretén revocar-nos la subvenció que ja teníem concedida, de 140.000 euros. N'estem parlant i espero que entenguin la situació i que ens en sortim. Però de moment hem hagut de recórrer a les ajudes estatals per començar a pagar el constructor. O sigui, un deute de l'ACA l'hem d'assumir de moment nosaltres. Això és insostenible.

Home, és que el sistema és pervers. Tens més subvencions si gastes més. No pot ser que tu hagis de prestar un servei i hagis d'anar a una altra administració perquè et doni els diners i, a sobre, et digui com ho has de fer, o què es pot fer i què no, sense preguntar què necessites. O bé que no puguis fer inversions segons les teves necessitats. Hi vas i els dius: “he de fer un carrer i necessito 100.000 euros.” I et diuen: “d'acord, ja te'ls donarem, però el carrer s'ha de fer així i en costarà 200.000”. “Però si jo amb un de 100.000 ja passo!”, els contestes. Doncs ah no, ha de ser de 200.000, si no, no hi ha subvenció. És clar, això fa que augmenti la part que hi ha de posar l'Ajuntament, que no té recursos! I funciona així. A l'administració viuen així, retroalimentant-se i fent la bola cada cop més grossa.Una obra que es podria fer per 10, segons les necessitats del municipi, acaba valent 20 o 30 seguint els paràmetres marcats per l'Administració superior que en paga la major part. Aquest és el gran drama: han incentivat la despesa. Trobo bé que tots els pobles tinguin un pavelló, però no que tots siguin olímpics! i a sobre gratuïts. Això ara no ens ho podem permetre. Caldria canviar el sistema, però em fa l'efecte que els que ho podrien fer no saben com posar-s'hi.