“Vaig entrar per força fa 48 anys”

A la mili, els veterans sempre anaven primers a la fila i el millor menjar era per a ells. Era l'experiència. A la vida, és igual. Sóc un autodidacte i això m'ha servit molt. A la meva època no es podia anar a estudi. Però jo vaig estudiar a la Bisbal, sota les Voltes, i em va servir per saber engreixar porcs i vedells i, a més, vaig aprendre a fer números.

Em van fer entrar per força i ara ja fa 48 anys que hi sóc. Al Tercio Sindical, l'any 1964, van fer una espècie d'eleccions, i em van votar a mi, que no era ni a Foixà. La veritat no sé pas com va anar, tot allò. Ningú me n'havia parlat abans. I vaig sortir. Els que ho van organitzar potser no es pensaven ni que sortiria jo. D'aquella feta vaig entrar a l'Ajuntament i encara hi sóc. He generat confiança a un setanta per cent del poble. M'han respectat i han comptat amb mi. Sóc una persona de bé. A mi m'agrada que tothom mengi, tingui bon camí per anar cap a casa i que tothom estigui bo.

Aviat la gent es va adonar de qui era jo. Sóc un pagès, amb una preparació una mica diferent dels altres. Si fos ara hauria fet una carrera. El meu noi és advocat i fa de pagès.

És clar que tinc empenta! Per poder treballar per al poble.

En general tenim de tot i ara s'ha de conservar. Tenim asfaltat de la Pera fins a Verges. Tenim tot el pla de la Sala, amb els camins principals asfaltats. A mi el que em va fer créixer és quan vam posar l'aigua a Foixà.

Sí, va ser el 1972. Era una cosa molt complicada i em deien que no me'n sortiria. Vam fer impulsió i distribució pel mateix tub. Abans, el material era el que valia diners i no la mà d'obra i per això ho vam pensar així. I va anar bé. Vam fer un gran pas i em vaig guanyar els galons al poble. Amb allò molta gent es va poder rentar la cara amb aigua corrent a partir de llavors. Quan van veure que l'aixeta rajava, aquesta gent va valorar molt la feina que jo havia fet per ells. Tota la vida havien anat fins al pla a emplenar cada dia.

Sí. És veritat. I és que jo també he tingut maldecaps a l'Ajuntament. Hi he passat mals moments. Fa anys vaig tenir problemes amb un secretari que em van fer venir. I el vaig haver de treure. En aquest món primer has de saber i després s'ha de voler. No n'hi ha prou a ser savi si ets un gandul. Al poble sempre he volgut que l'altra gent vagi bé com jo, ni més ni menys. Que tothom tingui el que necessita. I ho he aconseguit.

Si ho pogués triar no n'hi hauria pas tanta. N'hi ha alguns de molt creguts. Pel sol fet de ser de Barcelona o de Girona, ja els sembla que són més que tu i a vegades ja és veritat: són força més burros que tu. A pagès no ens deixem pas trepitjar per les gallines. De tota manera, sent justos, hi ha de tot a la vinya del senyor. No és pas tothom igual. Estic orgullós de ser alcalde a l'edat que tinc, perquè és la gent que m'hi posa.

Penso que hi hauria d'haver oposició. Ens haurien de vigilar perquè no ens equivoquem. N'hi ha uns [Escons en Blanc] que es van presentar i no vénen [van renunciar als dos regidors que van obtenir].