Sobiranisme local

Els alcaldes ho tenen clar. S'ha d'empènyer des dels municipis, des del territori, des de les bases per intentar que Catalunya pugui aspirar a ser independent. Una feina de formiga per ampliar una base social sobiranista que ajudi els partits polítics a saltar la paret.

Aquesta és la filosofia de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que va néixer per obra i gràcia de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. A finals de l'any passat es va articular oficialment, tot i que ja feia mesos que s'hi estava treballant i els ajuntaments ja s'hi anaven adherint. Actualment, segons les estadístiques de l'AMI, ja hi ha 452 poblacions que s'hi han sumat, 22 consells comarcals i la Diputació de Lleida. Si comptem la població d'aquests àmbits s'arriba a un 38% del total de Catalunya. Unes xifres que s'acosten al repte que Vila d'Abadal ha llançat alguna vegada: quan tinguin el suport d'un 60% dels ciutadans convocaran un referèndum per la independència perquè llavors hi hauria altíssimes probabilitats que guanyés el sí.

A hores d'ara la incidència de l'AMI arriba a totes les comarques del país, excepte al Barcelonès, la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça, que són les tres úniques que no hi tenen cap consistori. Percentualment parlant, el Pla de l'Estany (91%), Osona (82%), la Garrotxa (76%), el Gironès (74%) i el Ripollès encapçalen el rànquing dels llocs amb més representativitat.

Mentrestant, des del punt de vista intern, l'AMI té previst fer aquest mes de juny una macroassemblea a Girona en què marcarà les estratègies a definir. De moment una de les línies que està seguint és el contacte amb les institucions catalanes i europees per promocionar la seva causa i obtenir el seu suport.

Fins ara s'han reunit amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, o amb els dirigents de l'Aliança Europea per la Independència, i també han enviat un manifest al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, perquè el català sigui idioma oficial.