Política

MARC SOLSONA

ALCALDE DE MOLLERUSSA I DIPUTAT AL CONGRÉS PER CIU

“Els ajuts de l'Estat als municipis són una trampa”

“Tant que patíem que intervinguessin la Generalitat, i estan fent una cosa pitjor: els municipis estan perdent autonomia en favor de l'Estat i per tant perdem capacitat per enfrontar-nos-hi a l'hora de reclamar més sobirania per al nostre país”

“No podem ser purs gestors; som òrgans de participació ciutadana”

Té 35 anys, està casat i té dos fills, i va entrar en la política local el 1999 com a regidor a Mollerussa. El 17 de desembre de 2010 va prendre possessió com a alcalde i el 2011 va ser escollit diputat al Congrés per Lleida, un càrrec que també el motiva: “Em fa sentir útil per a Mollerussa, en una legislatura en què es prenen moltes decisions que afecten el món local.” Assegura que des del Congrés caldrà “anar a totes” amb el pacte fiscal i celebra que augmenti el nombre dels que “pensem que Catalunya té capacitat econòmica, social i cultural per ser independent”.
Delegar competències a les diputacions, que són Espanya, ens fa perdre sobirania

Marc Solsona (CiU) és alcalde d'un municipi que fa front a dificultats financeres, com molts altres, i al mateix temps és una de les veus del món local català al Congrés com a diputat de la federació nacionalista a Madrid. Des d'aquest doble punt de vista, adverteix que no tots els ajuts als ajuntaments són innocents.

Abans els alcaldes inauguraven teatres, ara miren de quadrar liquidacions. Mal moment per dedicar-se a la política?
No em queixo pas. Ningú no ens obliga a estar aquí. I si ens en sortim, i estic convençut que ho farem, haurem fet una molt bona aportació al municipi i al país. De moment, anem endreçant les finances locals.
Què heu fet?
El govern anterior va dimitir poc abans d'acabar el mandat i vam heretar una situació alarmant. Devíem 13,5 milions al banc, i teníem factures pendents de pagar a proveïdors de 7,8 milions d'euros. Vam fer una auditoria i vam elaborar una sèrie de mesures: reducció d'hores extres, supressió d'activitats, revisió de contractes existents... i es van prendre decisions dures. Una dada: el 2010 es van gastar 6,3 milions d'euros en despesa corrent. El 2011, vam tancar amb 4,4 milions d'euros. Vam reduir prop de 2 milions euros en un any. I avui Mollerussa pot dir que està al dia amb els seus proveïdors i amb tothom. Mollerussa se'n surt. Ara, lògicament, no és gratuït.

A què heu renunciat?

A fer activitats que no eren obligades de fer i que el seu retorn era qüestionable. Hem revisat contractes d'aigua, neteja, assegurances i enllumenats. Pel que fa a personal, no cobrim vacants, no permetem prejubilacions, hem reduït hores extres, i hem reformulat serveis de manera que s'han produït acomiadaments. És dur, però s'havia de fer. O ho fas perquè vols, o perquè t'hi obliguen. Si deixem les finances de Mollerussa bé, com estem fent ara, i per tant guanyem credibilitat davant dels ciutadans, de les altres institucions i de les entitats financeres, estem preparant les bases perquè el moment en què hi torni a haver diners a Mollerussa s'hi pugui invertir de seguida.
L'Estat estudia ara que les diputacions assumeixin serveis. És una ajuda?
En absolut. Som molt crítics amb tot el que està fent l'Estat. Com que molts ajuntaments estan al límit, alguns hi estem, ara qualsevol ajuda que vingui de fora sembla que sigui bona. Amb la línia de crèdit de l'ICO, per exemple: compte, que això és tan sols un pla per pagar proveïdors, i no per sanejar ajuntaments, que és molt diferent. El proveïdor ja haurà cobrat, però els ajuntaments es quedaran amb una càrrega que no sé si podran tornar. Per tant, això és una trampa.
En quin sentit?
Si després d'endeutar-te amb això no pots fer front a les teves obligacions, serà l'Estat el que t'intervindrà i et dirà què has de fer i quins serveis has de deixar de fer perquè els faran les diputacions. Les diputacions, que jo sàpiga, són d'Espanya. No són catalanes. Forma part d'un procés pur i dur de recentralització de competències a favor de l'Estat. Tant que patíem que ens intervinguessin la Generalitat, i ells han fet una cosa pitjor: els municipis estem agafats per l'Estat, i perdent capacitat per enfrontar-nos-hi a l'hora de reclamar més sobirania per al nostre país.
Això com ho podeu aturar?
De moment han fet un esbós. Estem preparant des del grup parlamentari una resposta, però tenen majoria absoluta. El que sí que podem fer és deixar clar què significa això. Aquí tenim un avantatge i és que les diputacions a Catalunya estan governades per gent que té clar el paper que juga al país.
Assumir competències municipals és un pas per assumir-ne d'altres de la Generalitat?
Per això cal ser molt curós. Cap ajuda és gratuïta. I en aquest cas ha de quedar clar que aquesta reforma del marc competencial té una trampa. Els ajuntaments no podem ser purs gestors; cal defensar la participació ciutadana des de l'àmbit local. Ells no poden parlar de participació ciutadana si després van teixint una teranyina de competències que fa que no es puguin prendre decisions des dels municipis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.