Els mossos dels ‘Felips'

Sembla –i que em corregeixin si m'equivoco– que ahir no van poder saludar el príncep ni els que li volien dir que guapo que és i que guapa que és la seva dona ni els que li volien dir que a Girona no és ben rebut i que se'n torni cap a casa. Ja és ben curiós. També és curiós que el Fòrum Impulsa –que vol incentivar l'emprenedoria– l'organitzi una fundació que deu al seu nom a un príncep al qual no li cal cap mena d'esperit emprenedor. Del primer cas, en vaig trobar uns quants exemples: dones, sobretot, que es van acostar a l'auditori per veure els prínceps, sobretot Letícia. I es van quedar amb un pam de nas. Això sí, se'n van fer un tip de veure mossos d'esquadra. Llàstima que aquests nois de tan bon veure estiguessin també –finalment– al servei del príncep. Ho dic perquè davant qualsevol queixa: com és que no han deixat entrar Strubell a l'auditori, com és que hi ha tot aquest desplegament? Se'm remet a la Casa Reial. “És el que ells han demanat.” Ells. La manifestació de la CUP –consti que ni els vaig votar– acaba encerclada pels mossos: per davant, per darrere i per cada banda. Toquen gairebé a mosso per manifestant. Com que estan en aquest corralet improvisat per a xais, els he pogut comptar. Sent generosa, diria que són vuitanta. I els que els vigilen, són almenys 50. Amb tres furgonetes a una banda i dues més a l'altra. Per què? Tan perillosos són, amb les seves banderes i lemes contra la corona? La situació és esperpèntica: si volen sortir del tancat han de desconvocar la manifestació (algú ha intentat sortir i l'han estovat), i si algú vol entrar, no podrà sortir. I per a més humiliació (seguretat, que diria Felip Puig), els mossos treuen dues càmeres de vídeo per gravar-los. Cal tenir fitxats aquests elements perillosos, que un dia poden arribar a cremar un Starbucks, no se sap mai. No puc entrar a parlar amb algun d'ells. Si ho faig, no em deixaran sortir. Això ja li ha passat a un client d'un bar del carrer, que ha entrat a portar una cervesa a un manifestant i no n'ha pogut sortir. Els mossos no m'inspiren cap antipatia. Cobren el seu sou i poca crítica poden fer. Però em ve al cap una part del discurs de l'altre Felip. En Puig, que ens va voler convèncer que els mossos són allà per protegir la llibertat d'expressió. És curiós com quatre banderes independentistes poden posar tan nerviós.