L'exemple dels polítics

Causa perplexitat la detenció de l'exdiputat, exalcalde i exconseller Jordi Ausàs. Com la va causar en el seu moment la de Macià Alavedra i alguns altres... Personatges que podien reincorporar-se amb la cara ben alta a la vida civil amb la sensació d'haver servit el país i que han desaprofitat l'honorable oportunitat.

En aquests moments, cal aplicar la presumpció d'innocència a Ausàs. Cal respectar les cauteles de suspensió temporal de militància que ha pres el seu partit, ERC, i respectar el dret de la seva família i els seus amics a tenir el dubte de creure que tot plegat és una broma de mal gust; respectant tot el que s'ha dit. Els polítics s'han convertit en els principals sospitosos de la crisi, com ho avalen els estudis sociològics. Són sospitosos, al costat dels constructors i els banquers. No s'hi val allò de dir que tanta corrupció hi ha entre els polítics com en altres sectors de la societat. Els polítics, i per extensió els expolítics, han de donar exemple de bona conducta i Ausàs no l'ha donat.

El personatge que he conegut és un home pròxim, simpàtic, amable, defensor del municipalisme, de la independència de Catalunya, i del projecte de vegueries i d'una llei electoral que van fracassar. És difícil entendre que pugui estar involucrat en bandes criminals i en tràfic de tabac. El tarannà del personatge irradia confiança i, mira per on, que unes imatges el delaten portant amunt i avall caixes de tabac procedent d'Andorra. Diuen que en els pobles fronteres és una pràctica habitual. És possible, sempre que no es descobreixi l'embolic.

A hores d'ara, Ausàs ha estat condemnat per la pena de la vergonya social. La pena del telediari. S'ho podia haver estalviat per fer honor al seu partit, que l'any 1931 ja deia en un dels seus lemes “Mort, al lladre”... Això sí, aplicant la presumpció d'innocència...