Les bromes d'un Transition Boy

En el primer viatge dels set ponents constitucionals a Washington per exposar la seva visió de la Transició espanyola, a tots ells els va ser entregat el formulari d'accés als Estats Units. El més inquiet de tots era Jordi Solé Tura, ponent del PCE, que va confessar la seva angoixa a l'andalús d'UCD José Pedro Pérez Llorca. “Això sí, si això surt bé, podrem formar un grup que es digui The Transition Boys!”, va ironitzar Solé Tura. Desapareguts Solé Tura, Gabriel Cisneros i Manuel Fraga, el grup ideat per la imaginació del ponent del PCE perdia ahir la quarta veu, Gregorio Peces-Barba.

Com a veterà lluitador antifranquista, Peces-Barba va actuar entre 1963 i 1975 com a advocat defensor de molts acusats per l'extint Tribunal d'Ordre Públic (TOP) i per consells de guerra. Afiliat al PSOE des del 1972 i diputat per Valladolid el 1977, seria el ponent socialista de la Constitució i la victòria de Felipe González li reportaria la presidència del Congrés (1982-1986). “El Congrés és la casa de Peces-Barba”, va dir l'actual president de la cambra baixa, Jesús Posada. Fins al punt que seguia amb preocupació la decoració del PP. “Fa deu dies em va trucar perquè havien canviat el lloc de l'emplaçament de l'estàtua de Manuel Azaña al Congrés”, va revelar ahir un altre expresident del Congrés, José Bono.

Retornat a la universitat i amb l'historial antifranquista que no tenen tots els pares de la Constitució, coetanis i aliats de lluita de Peces-Barba vivien amb estupor alguna “broma” recent. “Jo sempre dic en broma: què hauria passat si en lloc de quedar-nos Catalunya ens haguéssim quedat Portugal? Perquè potser ens hauria anat millor, encara que hi hauria hagut un problema grandiós, perquè ens perdríem els partits entre el Real Madrid i el Barcelona”, va ironitzar l'octubre passat en una revisió del segle XVII. “Però aquest cop se solucionarà tot sense necessitat de bombardejar Barcelona”, reblava, tot precisant que un eventual acudit del bombardeig de Gernika “no és el mateix”. En la disculpa, Peces-Barba confessaria “l'estima a Catalunya” i es reivindicaria: “Vaig ser clau per al reconeixement de les nacionalitats històriques”. Dos anys abans, el dia de la Constitució del 2009, va buscar José Montilla al saló dels passos perduts del Congrés i li va dir: “Ja tinc ganes que surti la sentència de l'Estatut per poder escriure un article elogiant-te, president” “Depèn del que digui el TC i depèn del que faci... Potser no em podràs defensar!”, va replicar Montilla a un dels últims Transition Boys.