L'alcalde torero

Ningú amb dos dits d'entrellat li hauria demanat en el seu moment al jove alcalde Simeón que en l'any transcorregut des de que va prendre possessió del càrrec endreçara els bonys del cataclisme econòmic heretat, però, dic jo que, al menys, alguna cosa deuria d'haver fet aquest home. Malauradament, amb tots els respectes, no li veig ni voluntat d'arreglar les coses, ni destresa per navegar en condicions adverses.

Cobrar impostos i gastar diners acontentant els amics és cosa ben fàcil. Però, això no és governar. Governar es dirigir una comunitat cap al futur perseguint metes de benestar i felicitat per a les persones, posant sempre l'interès general per davant de les aspiracions i desitjos particulars, encara que siguen els de la pròpia clientela. Si el punt de partida és dolent, ningú no l'hi ho pot prendre en compte al governant que s'estrena, però, si no és capaç de traure el carro del clot i deixar-lo en una situació una mica millor que en la que se'l va trobar, és que no és un bon dirigent.

Serafí i el seus regidors no han sigut capaços ni tan sols d'explicar les causes per les que el poble de Silla ha arribat a la situació de desfeta econòmica en la que es troba. Jo tinc a casa dades publicades per l'Ajuntament des de fa trenta-tres anys on es veuen clarament els errors comesos en el passat. Ells tenen aquesta informació amb més detall encara a la comptabilitat de l'Ajuntament. Si s'ho miren, constataran, com jo he fet, que les clavades de pota venen a partir de 1996 i n'hi ha de fetes per tots els colors polítics possibles. Convenis urbanístics ruïnosos per al poble, però, molt favorables per a interessos particulars; inversions fetes sense comptar amb un finançament adequat; instal·lacions i serveis públics insostenibles per no tenir el potencial mínim d'usuaris en la població; increments de plantilla de personal desorbitats, sense cap més explicació que subministrar garrofes a la parròquia i als amics; bufades en caldo gelat, ben cares, en actes d'auto bombo fetes per regidors que no se n'havien vist mai de mes grosses; voracitat més pròpia de taurons, a l'hora d'embutxacar-se els que manaven salaris i jornalots ofensius i immerescuts a la vista dels resultats; dotacions, en teoria comunitàries, que ni els hipotètics destinataris saben per a què serveixen. Finalment, tot es va precipitar amb la terrible caiguda d'ingressos de la Hisenda Local per culpa de la crisi.

Res d'això ha estat analitzat al si del consistori i traslladat a l'opinió pública. No es tracta de demanar responsabilitats a ningú per allò que es feu fa anys. El judici polític ja l'ha dirimit el poble en cadascuna de les eleccions municipals celebrades. La responsabilitat legal, o no la hi ha o estarà ja prescrita. Conseqüentment amb la falta de diagnòstic, no hi ha un pla per corregir els errors del passat amb una definició de les polítiques a seguir. Presentar una proposta tancada amb decisions duríssimes apel·lant a una hipotètica responsabilitat dels grups de l'oposició, sense marge per discutir-la i presentar alternatives, no és manera de fer les coses. Això és desconeixement de com funciona la democràcia, o potser ganes de conduir capot en mà els regidors de les minories fins tancar-los al corral.

No valen excuses ni laments. No val plorar ni tirar la culpa als antecessors ni a l'oposició, ni menys encara a les circumstàncies del moment. Ja fa un any que es deurien haver arromangat i consensuat amb l'oposició i amb la societat un pla econòmic per eixir del forat abans que el Govern d'Espanya els cridara l'atenció. Els governs han de governar en les situacions que es troben; altra cosa és tocar la flauta.

El Grup Municipal Socialista, en un gest de responsabilitat davant el poble, va donar la mà per aprovar, desprès de les correccions i ajustaments necessaris, el Pla de Sanejament que el Govern d'Espanya exigia a l'Ajuntament. Per això els socialistes han hagut de suportar crítiques ben dures de la resta de l'oposició, en primer lloc la dels patriotes espanyols i també la dels valencians. Gràcies a això han cobrat la majoria dels creditors que portaven deutes al coll des de fa anys. Però, el govern local de Silla no ha estat capaç ni de presentar la documentació correctament al Ministeri d'Hisenda. La conseqüent denegació del Pla per part del govern d'Espanya ha estat ocultada fins i tot als socialistes que havien donat el seu suport a canvi de res. Quan l'han fet pública setmanes desprès, l'alcalde i regidora de festes ja havien compromès uns diners que no tenen, per tal de fer unes festes que acontentaran a uns, però, que deixaran ferits moralment i materialment a bona part de la població, precisament aquells que més pateixen la crisi.

El títol de la columna, L'Alcalde torero, no té la intenció de ressaltar les aficions taurines de Serafí Simeón. Per això, el qualificatiu correcte des del punt de vista gramatical, seria “tauròfil”, i cadascú és molt lliure de cultivar les inclinacions que millor l'entretinguen, sense fer mal a ningú. Torero és aquell que mitjançant un capot i d'altres estris propis de la tauromàquia, enganya el bou per portar-lo a la situació que li és més favorable a l'home, humiliar-lo i agredir-lo fins la mort de manera desconsiderada. Evidentment, no és això el que fa l'Alcalde amb l'oposició, ni aquesta ho consentiria. Però, algú se sent a hores d'ara torejat per Serafí.

Mal camí. Al torero li paguen per lidiar i matar el bou. L'alcalde té l'obligació de governar el poble. Mesclar una cosa i l'altra pot fer nàixer un bon torero, però, a condició de ser un pèssim alcalde.