El bumerang de les víctimes

Les víctimes del terrorisme són un col·lectiu unit per una desgràcia comuna, però tan heterogeni que desafien l'intent de classificar-les i d'endevinar el seu sentiment. De tal manera que hi ha víctimes que conviuen amb dècades de dol en silenci, renunciant a compartir el relat íntim i aixoplugant-se en l'anonimat, i hi ha víctimes que transiten el dol en convivència amb l'exposició mediàtica. A l'escalfor de l'esperit d'Ermua, José María Aznar i el seu ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, van encapsular l'heterogeneïtat en una etiqueta –“les víctimes del terrorisme”– com a pas previ a interpretar el seu sentiment de forma unívoca. Catorze anys després de la passió visceral que es va inocular des de La Moncloa, el president espanyol, Mariano Rajoy, i el seu alfil al tauler basc, Antonio Basagoiti, conviuen amb la incredulitat de comprovar que és Mayor Oreja qui els acusa de propiciar “un procés en què ETA va guanyant”.

Les denúncies de l'ala dretana del PP contra la tebior de Rajoy en el cas de l'excarceració del pres d'ETA Iosu Uribetxeberria, un dels segrestadors d'Ortega Lara (532 dies de captiveri entre 1996 i 1997), arriben en el pitjor moment per a Basagoiti. El líder del PP basc encara digeria l'últim baròmetre del CIS de l'agost, el que radiografia que Rajoy perd un punt d'intenció de vot cada mes des que ocupa La Moncloa i abans d'anunciar la tisorada de 65.000 milions amb la fi de les pagues extres, quan li ha esclatat el front de més volatilitat emocional que té el PP basc: el sentir de les víctimes. Paradoxalment, qui pateix l'esclat d'ira d'alguns dels representants de les víctimes és Basagoiti, precisament un amic personal de Miguel Ángel Blanco en l'etapa a Noves Generacions del País Basc prèvia al seu salt com a regidor d'Ermua i al seu assassinat a mans d'ETA.

Dins el bàndol denunciant de la tebior, el banderer és Jaime Mayor Oreja, el ministre que va acostar presos etarres durant la negociació amb ETA a Zuric, quan Aznar s'atrevia a desenvolupar la sigla MLNV i es referia a l'esquerra abertzale amb la fórmula de cortesia de “moviment basc d'alliberament”. “A Espanya tenim una crisi de nació assegurada i ara estem alimentant entre tots la fortalesa de tot el col·lectiu que envolta ETA”, avisa Mayor Oreja en el cas d'Uribetxeberria, a qui l'hospital Donostia ha certificat que té un 90% de risc de morir abans d'un any pel seu càncer.

A l'hora de revisar la història, l'exministre Mayor Oreja fins i tot rebat qualsevol paral·lelisme amb el seu precedent en el Ministeri de l'Interior amb Jon Idigoras, que llavors tenia emfisema pulmonar. “Mentre que en aquell moment estàvem iniciant un procés en el qual tractàvem a través de l'estat de dret d'il·legalitzar la part política d'ETA i que era part de la mateixa ETA, és evident que el context actual es va iniciar el 2004 i busca donar satisfacció a ETA a través d'un procés de pau, no només la seva legalització i la seva legitimació”, analitzava Mayor Oreja recentment a la COPE. “Alliberar presos els dóna poder, encara que els presos mai són l'important per a ETA”, reblava.

En paral·lel al pedigrí que sigui un militant i eurodiputat del PP qui ataqui la política penitenciària de Rajoy, la presidenta de l'AVT, Ángeles Pedraza, que va perdre una filla en els atemptats gihadistes de l'11-M a Atocha, abandera el sentir de les víctimes. “Hi ha una cessió total del govern al xantatge d'ETA”, denuncia.

Més enllà de l'escuma de les declaracions, l'efervescència de Mayor Oreja i Pedraza contra els antics companys de manifestació alimenta les opcions de la UPD de Rosa Díez, que navega entre la dreta i l'esquerra amb el rumb fix del missatge de la inflexibilitat davant d'ETA. Després d'obtenir un 2,14% dels vots el 2009 que li va permetre fer seure un diputat seu al Parlament basc –Gorka Maneiro, amb el valor afegit de ser bilingüe tot i militar en una formació que combat la cooficialitat–, l'anhel de Díez és ara pescar entre l'efervescència d'algunes víctimes que se senten traïdes per Rajoy, com ara les dones de Mujeres por la Justicia, format per mares, filles i germanes de morts a mans d'ETA i entre les quals hi ha la regidora del PP a Azkoitia Pilar Elías, vídua del simpatitzant d'UCD Ramón Baglietto, assassinat el 1980. En l'últim CIS d'agost, a més de consolidar-se com la dirigent política més ben valorada a tot l'Estat, Rosa Díez aconsegueix que la seva UPD no freni el seu creixement i ja sumi un 6,6% en intenció de vot, dos punts més que en les generals, i part del qual obeeix a fugues del PP, també a Euskadi.

Predisposat a convertir-se en l'ase dels cops dels ajustos de Rajoy, Basagoiti assaja la ironia: “Jo insistiré com va deixar la situació Rodríguez Zapatero i la resta diran que Rajoy retalla molt.” Per al retorn del bumerang emocional d'algunes víctimes, però, encara hi busca antídot.