Política
MIQUEL DEYÀ
DIRECTOR GENERAL D'UNIVERSITATS, RECERCA I TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT DEL GOVERN BALEAR
“El català a les Illes no ha perdut prioritat a l'escola”
“Es fan polítiques per garantir el dret que l'alumne d'infantil triï la llengua, com es demanava durant el franquisme a Catalunya”
“L'Obra Cultural Balear diu que fa una tasca política; doncs que es presentin a les eleccions, i que les guanyin”
“Aquí tan sols hi ha l'estratègia política de crear animadversió cap al govern”
Miquel Deyà és secretari d'Universitats del govern balear des del juny del 2011, tot i que té una àmplia trajectòria com a vicedegà de la Universitat de les Illes (UIB) i com a professor de geografia i història, que inclou la publicació de tres llibres i nombrosos articles en català. Considerat de l'ala catalanista de l'executiu, capacitat per bastir ponts en els actuals moments de tensió, l'any passat va anar a Prada a impartir un curs d'història i aquest any hi ha tornat com a dirigent balear.
Aquesta dinàmica és molt perillosa perquè es pot entrar en un clima de tensió també per al votant del PP
Dilluns va protagonitzar moments de tensió a Prada plantant a mig discurs la presidenta de l'Obra Cultural Balear (OCB), Marisa Cerdó, quan agraïa el premi Canigó rebut a la UCE i lamentava les “actituds pròpies del feixisme” del govern illenc en la normalització del català.
Per què va marxar de l'acte?
Es pot acceptar tot menys l'insult, i vaig ser allà fins que va dir que el govern era feixista. No puc consentir que al govern que jo represento se l'insulti, a més que si el govern és feixista vol dir que jo també ho sóc, i evidentment jo no ho sóc. D'altra banda, va dir que només el 10% dels funcionaris hauran de saber català quan per exemple l'haurà d'acreditar el 100% en el món docent. Que digui tota la veritat.
Vostè ja havia vingut a la UCE.
Ara represento un govern, però he vingut abans i tothom m'ha tractat bé sempre; he coordinat Història de les Illes Balears d'Edicions 62. És que ara Edicions 62 col·labora amb feixistes? És una editorial amb una trajectòria feixista? El discurs d'aquesta senyora va estar fora de tot el que havia de ser el lliurament d'un premi, i va deslluir fins i tot l'altre premiat, Josep Miquel Vidal, que és per cert una persona compromesa amb la llengua catalana. Cerdó va dir que feien una tasca política, doncs que es presentin a les eleccions i que les guanyin. El president del Parlament balear, el dia que va prendre possessió, va dir que el govern no posava en dubte en cap moment la unitat de la llengua, i només vol que els vocables propis de les Balears siguin presents. Nosaltres també som annexionistes en la qüestió lingüística, però òbviament no en la política.
Quan parla d'unitat també es refereix al País València?
El País Valencià prendrà les seves decisions, jo em refereixo a la meva responsabilitat, que són les Illes. Ens hem mantingut a l'Institut Ramon Llull, tenim bona relació amb Mas, a l'euroregió participem en projectes comuns, el govern català ens respecta, i nosaltres a ell...
Doncs el seu homòleg català va criticar durament a Prada la política lingüística de Bauzá...
Sí, però Castellà no va insultar el govern, i té tot el dret a criticar-la. A més, tenim una política de col·laboració universitària i estem d'acord en moltes coses. Ara, el que no diré és que el senyor Mas, Rajoy o qui sigui és un feixista perquè no és veritat.
No havia tingut cap experiència així abans?
No, és la primera vegada, i que jo recordi tampoc els meus companys de govern. Es pot discrepar a partir d'un mínim de respecte a l'adversari polític.
En tot cas, l'incident mostra la tensió que es viu a les Illes...
La situació és que hi ha gent que insulta i d'altres que no. El que s'hauria de demanar a l'OCB, i hi ha membres que li ho demanen, és per què l'únic motiu de disputa entre el partit majoritari i l'entitat és el tema de la llengua. Em sembla molt bé que facin una tasca política, però sense caure en l'insult. La relació és dolenta amb una persona en concret, com la senyora Cerdó. El senyor Bibiloni també va discrepar educadament i podrem discutir i parlar del que hàgim de parlar.
Però vostè ja sabia que també vindria la senyora Cerdó...
Naturalment, jo i el govern balear parla amb tothom que respecti el dret a la vida i que no insulti, i és el que fem.
Com veu les tesis catalanistes de l'alcalde de Manacor i expulsat del PP Antoni Pastor?
Ell té aquesta visió, ja es trobava incòmode al partit, i el de la llengua és un argument més, no l'únic. No em plantejo la qüestió perquè no sóc afiliat al PP i em centro en la tasca al govern, que em va requerir per a una gestió de director d'universitats. Per contractar gent, per exemple, la UIB tampoc exigeix certificació de català... i posarem en dubte per això que és un pilar fonamental per a la llengua?
Però no creu que el govern de les Illes va contra el català?
Crec que el govern no va contra el català ni contra res. No penso per exemple que el català hagi perdut la prioritat a l'escola.
M'ho pot justificar?
Les polítiques que es fan són per garantir el dret que l'alumne d'infantil triï la llengua i l'escriptura, que és el que es demanava a Catalunya durant el franquisme, emparant-se en el dret que donava la Unesco a les llengües minoritàries.
Però el castellà no ho és pas!
No, però les famílies hi tenen dret, i és el que defenso. Puc estar equivocat, però tinc la sort que tinc una feina a la universitat i el dia que no estigui d'acord amb el meu govern me n'aniré.
El català també ha deixat de ser prioritari a IB3...
Estic d'acord que es podria fer d'una altra manera, respectant molt més els modismes mallorquins, menorquins i eivissencs. IB3 el que ha de fer és cultivar el català i el castellà, introduint modismes propis sense qüestionar la unitat de la llengua.
No caldria, creu, una política de suport a la llengua feble?
Les publicacions del govern són en català, el govern i el Consell Insular de Mallorca han assumit la continuïtat a Barcelona de l'Espai Illes, a les emissores del govern el català té presència majoritària... Aquí no hi ha cap tipus de persecució. A les Illes passa el mateix que a Catalunya: a fora, algú que no ho coneix parla d'una situació que no és real, com si es perseguís el castellà, quan jo tombo molt per Barcelona i no he vist mai cap problema. Hi ha l'estratègia política de crear un clima d'animadversió cap al govern, per aconseguir d'una altra manera el que no s'ha pogut a les urnes.
Com ho està vivint tot Bauzá?
Amb l'ànim de solucionar els problemes fonamentals de les Illes, i de no crear-ne on no n'hi ha, tot i que defensa un principi fonamental, que és la llibertat de la gent. No conec cap declaració seva contra la unitat de la llengua o el català. Només conec insults de gent de l'OCB, i aquesta dinàmica és molt perillosa perquè es pot entrar en un clima de tensió també per al votant del PP. Si l'OCB no vol acceptar que la majoria ha votat això, té un problema greu.
No hi ha, ja, un clima de tensió?
Les manifestacions que hi ha hagut són legítimes i legals, però no ho és fer el pas cap a l'insult, això és el que crea tensió.
No hi ha hagut cap diàleg?
No en tinc la responsabilitat, no sóc el director general de Cultura, jo tinc diàleg amb tota la comunitat universitària. Una part està d'acord amb el que fem i una altra no, i el que hem de fer és mirar de treballar des del diàleg.
Quina és la situació del català a la Universitat a les Illes?
És la llengua oficial i normal, té una presència majoritària en facultats com Lletres, i altres on no ho és tant. Aquí hi va el dret del professor a fer la classe com cregui convenient, no crec que hi hagi hagut cap conflicte lingüístic a la UIB.
Quina relació hi ha dins l'Institut Joan Lluís Vives?
La relació amb les altres universitats de parla catalana és absolutament normal, estem a la Ramon Llull, col·laboram a la Xarxa Vives, estem a l'euroregió... No tenim cap apriorisme.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.