No matin el pregoner

Tot i que aquest cap de setmana encara se'n poden trobar, avui deixem enrere l'agost, i per tant l'època de més concentració de festes majors a Catalunya. Festes que, diu la tradició, vénen precedides d'un pregó que fa una crida a la disbauxa col·lectiva. Manen els cànons que els pregoners siguin persones de cert prestigi amb alguna vinculació al poble o barri, o bé personatges mediàtics –històricament artistes, escriptors o cantants, però ara ja qualsevol que surti als mitjans– que puguin captar l'atenció popular i donar un cert prestigi a la festa. I, mirat així, no resulta estrany que els polítics no hagin faltat aquest estiu a la seva cita amb uns actes multitudinaris de to simpàtic que, tret de l'època electoral, pocs cops es poden permetre durant la legislatura.

Ja sigui per l'afinitat política amb els alcaldes, o perquè acaparen més quota mediàtica per les seves responsabilitats, solen ser els càrrecs de govern els que s'enduen la palma en la llista de pregoners, que tanca fins avui el conseller d'Agricultura, Josep M. Pelegrí, responsable el cap de setmana passat d'obrir la festa major del seu poble d'origen, Vinaixa (Garrigues). Seria el cas més clàssic de polític local que ha agafat una dimensió nacional i és requerit on té les arrels per donar notorietat a la festa i refermar els lligams amb els veïns de sempre. Amb matisos, també podem situar en aquest grup el mateix president Artur Mas, que el 20 de juliol va pronunciar el pregó per obrir les festes de Sant Antoni de Fornells (es Mercadal), a Menorca, illa on sol passar des de fa anys les vacances d'estiu. O l'exconseller i diputat olotí Pere Macias, que sis dies després va fer el mateix a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), el poble de la seva dona, on també se sol escapar molt sovint. Fins i tot s'hi pot acceptar el secretari de comunicació del govern, Josep Martí, de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), que al gener ja havia pronunciat el pregó del poble veí del Perelló, i que al juliol va fer el mateix en la XVII Festa del Renaixement de Tortosa.

Els pregons de casa, tanmateix, no són el més habitual, almenys enguany, potser perquè els ajuntaments ja han esgotat en anys anteriors la seva cartera de polítics notoris. En segueixen protagonitzant, sí, però ara en altres indrets. I qui més qui menys tots els càrrecs rellevants del país han fet el seu. La vicepresidenta de la Generalitat, la barcelonina Joana Ortega, va aprofitar una visita al febrer a Cabacés (Priorat) per fer-hi el pregó de les festes d'hivern, per exemple. El secretari del govern, Germà Gordó, que és de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), va pronunciar el 20 de juliol el pregó d'Arnes (Terra Alta), i el secretari general de Cultura, l'osonenc Xavier Solà, el de Masdenverge (Montsià), just la setmana següent, el mateix dia que el director general d'Administració Local, Joan Cañada, feia el de Puiggròs (Garrigues).

Sempre, això sí, hi ha alguna excepció, fins i tot polèmica, com ara la que va protagonitzar el conseller d'Interior, Felip Puig. S'havia anunciat, sense que ell ho hagués confirmat, que el 3 d'agost pregonaria les festes de Rasquera –poble del Baix Ebre amb què havia establert especial relació arran de l'incendi del maig–, però al juliol es va fer enrere per “qüestions d'agenda”. No és difícil, però, endevinar la incomoditat que, ben pensat, li hauria suposat que l'identifiquessin amb la plantació de marihuana que s'hi vol fer...

No hi ha un model clar, i els dirigents no se'ls copien entre ells, però els discursos purament polítics solen donar pas en els pregons a les crides a l'esforç i als valors comuns. El portaveu del govern, Francesc Homs, que el 23 de juliol va pronunciar el de Bràfim (Alt Camp), confessa que no es prepara els pocs que fa, tot i que hi intenta transmetre “algun missatge d'esperança, i lligat amb l'actualitat”. “És clar que no s'hi ha de donar un sentit partidista, així que hi ha dues possibilitats”, explica: “Si tens lligams amb el lloc, pots partir de records o de l'anècdota personal, però, si no, has de donar importància a allò que has vist en arribar al poble.” Un exercici d'improvisació en què ell, un fill de pagès de Taradell (Osona), diu que surt amb avantatge perquè això “dóna facilitats a l'hora de parlar de pobles similars”. A Bràfim, per exemple, es va fixar que els portals de moltes cases eren del segle XVIII, i s'ho va fer venir bé per reflexionar com el poble, igual que el país, va ser “capaç de remuntar” després de la guerra de Successió del 1714. Ben bé com pot fer ara per superar la crisi...

Els presidents de les diputacions de Lleida i Tarragona, Joan Reñé i Josep Poblet, també han fet aquest estiu els seus bolos a la Granja d'Escarp (Segrià) i Bonastre (Baix Penedès), respectivament, tot i que si es fa un rànquing de pregoners, qui segur que seria al podi és el delegat del govern a Tarragona, Quim Nin. Amb el del 14 d'agost al Pla de Santa Maria (Alt Camp), enguany ja n'ha fet a sis municipis, i en suma una dotzena des que va assumir el càrrec fa un any i mig, una curiositat que explica perquè els alcaldes busquen “algú proper, que conegui el territori”. “Ja en tinc més d'emparaulats l'any que ve!”, exclama. Per Nin, també alcalde d'Albinyana (Baix Penedès), cada poble té els seus trets, i per tant el pregó també ha de ser diferent, si bé depèn de la vinculació personal. “Més que un missatge polític, intento fer un pregó sobre l'actualitat, i una crida al civisme i a valorar el que tenim per superar els problemes”, explica.

Més complicat és veure pregons de polítics a l'oposició. Pocs n'han fet enguany (per exemple, l'exalcalde barceloní Jordi Hereu al barri de la Palmera al juny), si bé es pot destacar el del diputat socialista Joan Ferran el 12 d'agost a la Canonja (Tarragonès), tot just el tercer de la recuperada història del municipi... Els pregons també van per barris.