Una marxa de 36 anys
Ahir es va acabar a Poblet la Marxa de la Llibertat del 1976 que el postfranquisme va reprimir
Hi van participar un miler de persones
“La Marxa de la Llibertat dóna ara el relleu a la de la independència”
Han passat 36 anys però ahir més d'un miler de persones van poder completar, de manera simbòlica, la Marxa de la Llibertat, convocada el 1976 però reprimida pel govern espanyol. Aquell any, enmig de l'agitació social i política després de la mort del dictador, la marxa havia de servir per accelerar el procés democràtic i reivindicar els drets nacionals dels Països Catalans. El 12 de setembre, però, el llavors ministre de Governació, Manuel Fraga Iribarne, va prohibir la caminada que va sortir des de diferents ciutats catalanes i que havia de confluir al monestir de Poblet. Una forta càrrega policial, a la plaça Major de Montblanc, va acabar amb 123 empresonats i va segar el pas d'aquells lluitadors per les llibertats nacionals.
Ahir sí. Més d'un miler de persones van acabar a peu el darrer tram de la Marxa de la Llibertat, entre Montblanc i el monestir de Poblet, el simbòlic panteó dels reis catalans. Conca de Barberà per la Independència (comarcal de l'Assemblea Nacional Catalana, ANC) va convocar l'acte per esmenar el que va ser una “injustícia històrica”, segons la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell.
Àngel Colom –que el setembre del 1976 era a la presó i no va poder completar la marxa–, Arcadi Oliveres i altres antics marxaires van poder arribar finalment al destí, recorrent a peu els 10 quilòmetres que separen la capital de la Conca de Barberà del monestir. La reivindicació era i és la mateixa: la llibertat del país. Però amb uns accents diferents: “Aleshores fèiem el pas de la dictadura a la democràcia, i ara fem el pas de l'autonomia cap a l'Estat propi, i això és irreversible”, segons Colom. Per això l'ANC vol que aquella Marxa de la Llibertat “doni ara el relleu a la de la Independència”, segons Enric Mercadé, coordinador de Conca de Barberà per la Independència.
La marxa d'ahir a la tarda va arrencar a la mateixa plaça Major de Montblanc, on es va descobrir una placa de reconeixement “als lluitadors” d'aquells primers anys del postfranquisme. Aquí, Pilar Magrinyà, una montblanquina que fa 36 anys va ser detinguda i empresonada fins a cinc cops durant la seva participació a la Marxa, va destacar que “aquell esperit continua vigent”. També va voler fer una crida a la unitat: “És imprescindible anar junts no només en el desig sinó també en el treball difícil que suposa ser un país independent; no podem deixar-ho només en mans dels polítics.” L'alcalde de Montblanc, el republicà Pep Andreu, va dir en el seu discurs que l'acte convocat per l'ANC “evidencia que s'està a punt de viure un canvi transcendental” i que Catalunya “serà un país lliure dins d'Europa”.
Des de Montblanc, els participants van anar caminant per la carretera fins a l'Espluga de Francolí, on ja els esperaven desenes de persones i balcons engalanats amb estelades. Després, en el tram final fins a Poblet els participants van ser rebuts amb aplaudiments i amb els crits d'“Independència ja”. Van arribar fins a la mateixa portalada d'entrada del monestir. “Ha estat tot un honor poder acabar amb normalitat la Marxa”, va dir Àngel Colom. “M'he tret una espineta que tenia clavada fa 36 anys”, va confessar Oliveras, que va advocar per una “Catalunya lliure, solidària i republicana”.
Crida a la manifestació
Els marxaires van voler encoratjar els assistents a participar a la manifestació de l'Onze de Setembre: “Serà una demostració de força davant d'Europa”, segons Colom. Per la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, l'únic missatge de la manifestació és la reivindicació de la independència de Catalunya. Forcadell va recordar que el lema de la marxa, Catalunya, nou estat d'Europa, és “clar”, i hi va afegir: “Qui vingui s'hi sumarà com a independentista i no com a res més, perquè el poble català ja està fart.” Forcadell va cloure l'acte dient: “Hem de triar si volem passar a la història com la generació que ha assolit la independència o com la que l'ha deixada perdre.”
Esdeveniments independentistes arreu del país
L'estelada oneja des d'ahir a dos dels espais més emblemàtics del municipi de Maçanet de la Selva, el puig Marí i el castell de Torcafelló. Les hi van penjar els participants a la Marxa per la Llibertat organitzada per l'ANC local, que es van dividir en dues columnes. També se'n va fer onejar una a l'accés al poble, després de baixar fins a la plaça de l'Església.
Avui, l'assemblea territorial de Tossa de Mar i Lloret de Mar per la Independència celebren conjuntament un acte de promoció de la Marxa cap a la Independència de Barcelona. Després de l'arribada conjunta a la platja Gran de Tossa, es penjarà l'estelada a sa torre d'en Joanàs, la construcció més emblemàtica de la vila, i, a la Palanca, es llegirà el manifest oficial. També avui hi ha actes similars a altres municipis de les comarques gironines. És el cas de Cassà per la Independència i Llagostera per la Independència, que duen a terme la trobada de ciclistes a la Pineda Fosca. A Besalú, ahir i avui, es promou en un punt d'informació al Prat de Sant Pere la participació a la manifestació sobiranista de Barcelona.
