Sense precedents
La manifestació de la Diada batrà el rècord d'autocars que mai ha rebut Barcelona, i les expectatives d'assistència són espectaculars
L'ANC referma que la reivindicació és l'estat propi, i qui vulgui afegir-s'hi “sap que és la que compta”
La marxa serà encapçalada per alcaldes i càrrecs locals de l'ANC
No es poden ni es volen avançar objectius d'assistència, però tothom té clar a hores d'ara que la de la Diada del 2012 no serà una manifestació qualsevol. Les expectatives de mobilització són espectaculars, i la reivindicació, tal com deixaven clar ahir els convocants de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), inequívoca. “L'objectiu és la independència, i no ens aturarem fins aconseguir-la”, afirmava la seva presidenta, Carme Forcadell. La Marxa sobre Barcelona –com l'han batejada en al·lusió a les marxes pacífiques de Gandhi per la independència de l'Índia i de Luther King pels drets socials a Amèrica– esdevindrà així una apel·lació directa als partits catalans, i en especial al govern, per demostrar que “el poble està preparat, i necessitem que facin un pas endavant”. Per això també insistiran fins al final perquè el president, Artur Mas, els rebi l'Onze de Setembre, tot i que, després que li ho demanessin oficialment per carta, ell ja els contestés que no podia, i oferís de reunir-s'hi dies després.
Després que les forces polítiques hagin polemitzat les últimes setmanes sobre la seva assistència o no a la manifestació, i amb quina reivindicació ho feien (pacte fiscal, oposició a les retallades, etc.), l'ANC recordava ahir que el lema és Catalunya, nou estat d'Europa, i que a partir d'aquí serà benvingut tothom que s'hi afegeixi, com més gent millor. “Qui vulgui sumar-s'hi, ja sap quin és el lema i l'objectiu, i que sàpiga que aquesta és la primera pancarta, la que compta”, refermava Forcadell, que de fet creu que “tothom ja ho té clar”.
L'entitat es declara hereva de tota la feinada feta des de l'Assemblea de Catalunya dels anys 70 fins a la manifestació del 10-J de fa dos anys contra la retallada de l'Estatut, passant per les accions de La Crida, les mobilitzacions de la Plataforma pel Dret de Decidir o les consultes populars. Ara arriba l'hora de culminar-ho tot plegat. “O tenim un estat, o desapareixem com a poble diferenciat”, cloïa Forcadell.
Degoteig d'adhesions
La mobilització que l'ANC –que es nodreix només d'aportacions i cessions de particulars, i de la feina desinteressada de milers de voluntaris– ha aconseguit arreu del país amb els més de 300 actes que ha organitzat a l'estiu ha donat fruits i s'ha embalat de tal manera que tot indica que la marxa que els culminarà per la Diada serà una de les més grans afirmacions sobiranistes de la història de Catalunya. El degoteig d'adhesions no s'atura. La sectorial Cristians per la Independència feia ahir una crida expressa a “treballar responsablement” per l'estat propi participant en la manifestació, potser després que l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, digués la setmana passada que no hi aniria. També feia una crida l'entitat Horitzó Europa, que anima a sortir amb senyeres, estelades i banderes europees des de la seu de les institucions europees davant de la Pedrera.
Com a mostra de l'expectació, en tot cas, només una xifra: l'ANC ja tenia comptabilitzats ahir al matí més de 700 autocars muntats per les seves sectorials i territorials, que arribaran de tots els Països Catalans –i això que no hi han sumat els d'altres entitats que també n'organitzen, que deixaran el país literalment sense autocars–, la xifra més alta que la capital catalana haurà rebut mai per a qualsevol esdeveniment de cap índole, segons ha admès la Guàrdia Urbana als organitzadors. Una expectativa, a més, que ha obligat a canviar el plantejament de la mobilització, que per qüestions d'espai ja no sortirà de la plaça de Catalunya com estava previst inicialment.
L'ANC, que ahir ja va exhibir la pancarta que encapçalarà la manifestació, va avançar que al darrere no hi haurà “cares conegudes, sinó el poble de Catalunya”, encarnat per representants de les seves assemblees territorials, alcaldes pertanyents a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i personalitats que han ajudat en l'organització. Darrere, el gran gruix, a qui els organitzadors demanaven ahir que esdevingui un veritable “servei d'ordre” perquè ningú trenqui el caràcter cívic de la marxa.
LES FRASES
LES XIFRES
Un gran desplegament logístic al centre de la ciutat
La Marxa sobre Barcelona començarà a les sis de la tarda a la cruïlla entre passeig de Gràcia i Gran Via, on l'ANC aconsella que la gent arribi a peu –o en metro, ja que els busos urbans també modificaran trajectes– des de la banda de muntanya. La capçalera avançarà per Gran Via fins a Pau Claris, i baixarà per la Via Laietana fins al passeig d'Isabel II, per acabar a la porta d'accés a la Ciutadella, on hi haurà l'escenari. Es calcula que unes 40.000 persones arribaran en autocars, que tindran espais reservats als carrers de l'Eixample, on n'hi caben uns 800. A més, s'habilitaran aparcaments al Fòrum, a Montjuïc i al Camp Nou. S'hi afegiran, a més dels que hi vagin en vehicle particular, quatre trens especials: dos des de Girona i Figueres, i dos més –ahir es va anunciar el segon– des de Manresa. Renfe ha rebut més peticions, però ja ha dit que no té més material mòbil per fer-hi front. Això sí, mirarà “d'adequar l'oferta” de rodalies i regionals a la gran demanda que s'espera de quatre a sis de la tarda, i de vuit a deu del vespre. Ferrocarrils de la Generalitat també reforçarà totes les línies metropolitanes.
Les primeres previsions indicarien pluja per l'endemà, tot i que, si s'avança a la Diada, la convocatòria òbviament es manté. Per si de cas, en l'acte que l'ANC va fer a Montserrat el 25 d'agost, ja van demanar a la Moreneta que els doni un cop de mà...
