“Independència no, però...”
Assistents a la Festa de la Rosa rebutgen de la mateixa manera les retallades i la separació de Catalunya de l'Estat espanyol
Reclamen accions que van des d'un referèndum fins a eleccions i un millor finançament
Cal una solució, tot i que no és la independència. Aquest seria el sentiment general que ahir es va poder percebre entre els militants i els simpatitzants del PSC que assistien a la Festa de la Rosa. No combreguen amb la independència, però també consideren que cal millorar les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, i sobretot les diferències econòmiques. N'hi ha que ho saben prou bé, perquè asseguren que tenen família en altres territoris, on per exemple deixar els nens a dinar a l'escola costa la meitat que fer-ho en un centre de Catalunya. “I no parlem de les extraescolars”, diu el Ricard de Gavà, que es declara simpatitzant del partit. Ell viatja sovint a Granada, d'on és la seva dona. “No crec que la independència sigui la solució, a més és un camí impossible”, diu.
La preocupació es fa visible en els rostres de molts participants a l'acte tan bon punt se'ls pregunta per la situació política del país. N'hi ha que es neguen a donar la seva opinió per evitar dir paraules gruixudes, diuen, mentre que d'altres, en canvi, s'expressen satisfets. Estan “contents” de l'èxit que va tenir la manifestació independentista perquè “va demostrar maduresa política”, assenyala Ernest Sunyer, de l'agrupació del Maresme, i regidor del PSC del Masnou. Aquest socialista és crític amb el lema de la manifestació perquè considera que “restava més que unia”. No obstant això, creu que ara és l'hora que el PSC parli clar i que defineixi què és això del federalisme, perquè “per uns ja hi som i per uns altres no hi hem ni arribat”. Fruit d'aquesta “maduresa política”, Sunyer és partidari que es facin eleccions o un referèndum com més aviat millor per aclarir posicions, perquè mentrestant “CiU i el PP es retroalimenten”, lamenta.
Hi ha, però, algun independentista a la festa? Doncs sí, només cal acostar-se a alguna agrupació del Vallès Oriental, a la de Sant Celoni, per exemple, en què un militant que no vol dir el seu nom admet que espera les primàries del PSC amb “candeletes”. Considera del tot coherent que el socialisme abraci la causa independentista. “Altres esquerres ho han fet, com ICV, per què nosaltres no?”, es pregunta. Trencar amb aquesta “polarització del catalanisme” a través d'eleccions anticipades o referèndum és una petició que acceptarien molts dels socialistes consultats. És el cas del Pere Rodríguez de Montmeló, que aposta per un referèndum perquè els programes electorals ja han demostrat ser “poc fiables”. Amb tot, Rodríguez es mostra preocupat, com la majoria de gent consultada, per les retallades, el deteriorament dels serveis públics i l'atur. Membres del casal cultural Blas Infante de Cornellà també són del mateix parer i ho consideren la prioritat que ara té el país. “La independència seria posar més llenya al foc”, declaren.