L'exèrcit espanyol enviarà els tancs contra Catalunya?
Experts en dret constitucional veuen gairebé inviable que les legislacions puguin avalar una invasió si Catalunya proclama la independència
Europa és el principal garant perquè no es produeixin actes violents
Alguns militars han atiat el foc i els sectors més ultres apel·len a un article de la Constitució per intentar decretar l'estat de setge
“La independència de Catalunya? Per sobre del meu cadàver.” Aquesta va ser l'amenaça del coronel Francisco Alaman quan li van preguntar sobre la situació de Catalunya i també sobre l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló, que es va declarar territori lliure i sobirà.
Aquesta atzagaiada es va produir dies abans de la històrica manifestació independentista de la Diada. Aquella marxa i el pas endavant que ha fet Artur Mas cap a l'estat propi han escalfat la caverna mediàtica espanyola. Alguns sectors ultres han atiat el foc i han intentat posar la por al cos dels catalans amb una possible intervenció de l'exèrcit en cas que Catalunya proclamés la independència. Bàsicament enarboren uns quants
articles de la Constitució, que interpreten, demagògicament, a la seva manera. Per exemple l'article 8, que assegura que les forces armades tenen com a “missió defensar la integritat territorial i l'ordenament constitucional”. També es fan seu l'article 116, que preveu declarar l'estat de setge en cas d'una situació d'emergència, i el 155, que es refereix a l'adopció de “mesures necessàries” per part del govern espanyol en cas que una comunitat autònoma “atemptés contra l'interès general”.
Unes teories, però, que els experts en dret constitucional consultats per aquest diari tiren per terra, sobretot tenint en compte que en el “tarannà actual europeu” és gairebé “inviable” una ocupació militar.
El professor de dret constitucional de la UPF, Héctor López Bofill, recorda que l'article 155, si s'apliqués, no suposaria cap mena d'implicació de l'exèrcit, perquè només es parla d'una intervenció política per part del govern espanyol, mentre que el 116 –el de l'estat de setge– tampoc no el preveu en pintura. I el 8? El de la integritat territorial? “S'ha d'entendre el context de la Transició en què es va redactar la Constitució. Aquest article es va incorporar per satisfer un poder fàctic concret”, destaca López Bofill, que afegeix: “Una intervenció de l'exèrcit és contrària al dret de la Unió Europea. A l'Estat espanyol se li suspendrien els seus drets de vots a les institucions.”
La professora de dret constitucional de la UIC, Montserrat Nebrera, fa unes explicacions semblants. Això sí, preveu la possibilitat d'una petita escletxa legal en la Constitució que podria validar jurídicament una actuació d'aquest tipus –la combinació dels articles 116 i 155–, però políticament no ho veu possible atès l'esperit europeu. També indica que l'article 8 és un “principi integrador pensat més per les fronteres” i que si l'exèrcit l'apliqués seria del tot “inconstitucional”.
Per la seva part, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, està convençut que el procés cap a l'estat propi es faria de manera pacífica com en altres casos europeus, i posa com un dels exemples destacats Eslovènia.
Usar la força suposa quedar fora de la UE
El cap d'informació econòmica internacional de The Daily Telegraph, Ambrose Evans-Pritchard, és un gran coneixedor de la realitat econòmica europea. Ha estat corresponsal als EUA i a Brussel·les, i en una entrevista en aquest diari assegurava que no es pot ser membre de la Unió Europea si s'utilitza la força: “Si hi hagués un clima majoritàriament favorable a la independència, l'Estat espanyol no s'hi podria oposar. Seria molt difícil resistir-ho i enfrontar-se a aquests moviments independentistes per mitjans militars. No pots ser membre de la UE si utilitzes la força o tractes d'aplicar alguna mena de força contra un moviment independentista majoritari. Seria escandalós. No podrien aturar-ho.”
