“El parc del Ter ens aporta dinamisme”

Gens problemàtic, perquè vam tornar a ser una llista única en un poble de 200 habitants i pocs recursos per gestionar. Això sí, amb menys ajuts i subvencions hem hagut d'escurçar la llista de projectes o allargar-ne els terminis, però estem al corrent de factures i no tenim deute.

Sí, perquè considerem que és el millor complement al monocultiu econòmic del poble. Tenim un parell de pagesos que encara viuen com poden de la terra i la resta de la població activa, unes 60 o 70 persones, anem a treballar cada dia a Girona o altres poblacions. Sense dinamisme econòmic no hi pot haver dinamisme social.

Fa dos o tres anys que s'ofereixen descensos en caiac, a l'esplanada s'enlairen globus aerostàtics molts caps de setmana i aquest estiu s'ha instal·lat una guingueta amb servei de bar. Són petites accions encaminades cap al turisme rural en el que abans, quan hi havia la barrera del canal, només era un gran desert.

Encara que hàgim perdut part de la subvenció pel retard, anirem més a poc a poc. Acabem d'estrenar el punt d'observació d'ocells i aviat ens posarem amb les pistes de botxes i petanca.

El manteniment de camins i carrers l'anem fent cada any en funció de les necessitats i estem a punt de començar les obres de l'ajuntament, un projecte del 2011 que hem aconseguit prorrogar fins l'any vinent. Renovarem la façana, l'interior i les instal·lacions.

No, però no perquè no en tinguem ganes, sinó perquè ja hi ha una sèrie de serveis que presta el Consell Comarcal del Baix Empordà, com ara la recaptació de tributs o, fins i tot, la recollida de la brossa orgànica, que compartim amb els municipis veïns del Gironès. De moment, estem coberts, però, per exemple, l'any passat vam arribar a un acord amb Vilopriu per desbrossar plegats algunes zones boscoses.

Fa uns anys defensàvem la gestió de proximitat i ara diem que surt massa cara. És un tema complex, perquè els municipis petits tenen una població envellida i, si en el nostre cas, els féssim anar a Verges encara els generaríem més desconfiança i desafecció. Sí, segurament estalviaríem algun euro, però tothom s'ho acabarà gastant en benzina per l'altre costat i encara pujaria el risc d'accidents.

Continuem barallant-nos per una marquesina per aixoplugar els escolars quan esperen el bus. El 1995 ens la van denegar perquè hi passava el canal i no hi cabia per 30 centímetres i ara sembla que no hi ha diners. També caldran mesures per alentir el trànsit de la carretera davant el parc, però no volem un semàfor perquè ens tocaria mantenir-lo a nosaltres.

No em plantejo continuar o no per la crisi. Quan la gent se'n cansi, ens ho dirà, però fins ara diuen que endavant. Polític ho seré tota la vida, al poble o al partit, per intentar canviar coses perquè la gent sigui més feliç.