L'Estat deixarà de pagar l'atur i altres subsidis?
La fi del dèficit fiscal suposaria la injecció anual a l'economia de fins a 25.000 milions d'euros, una aportació que ajudaria a frenar la destrucció de llocs de treball
L'augment dels recursos i la baixada del nombre de demandants faria més sostenible el sistema
Fins i tot es podria plantejar apujar la cobertura de les ajudes actuals
Madrid assegura que si Catalunya vol seguir en solitari es trobarà tantes pedres pel camí –boicots, aranzels, expulsió de l'euro...– que l'economia anirà pitjor i l'atur s'enfilarà més, si és que és possible, cosa que farà perillar el pagament de les prestacions d'atur i les ajudes posteriors que s'ofereixen als col·lectius més desafavorits. Hi ha veus, però, que sostenen que un nou escenari faria precisament més sostenible el sistema, ja que una Catalunya independent tindria més recursos per frenar la sagnia de l'atur. El millor, apunten, és que no hi ha cap guardiola que s'hagi de repartir –cosa bona si el divorci no fos de mutu acord– perquè els recursos per pagar les prestacions es calculen anualment en els pressupostos generals de l'Estat però es generen mes a mes amb les cotitzacions de treballadors i empresaris.
Emili Valdero, doctor en economia de la UB, sosté que “com que els diners que es fan servir per pagar les prestacions d'atur surten dels impostos dels ciutadans, ho calculis com ho calculis tindríem diners suficients fins i tot per millorar les ajudes”. Valdero apunta que si Catalunya es quedés tot el que recapta, tindria més diners per complir amb el Servei d'Ocupació, però és que a més n'hauria de gastar menys. La base és matemàtica. Aplicant els models estadístics que fan servir el BCE o l'FMI, Valdero determina que per cada euro que gasta la Generalitat es genera un efecte multiplicador en l'economia d'entre 1,3 i 1,4 euros. “El dèficit fiscal se situa entre els 16.000 i els 20.000 milions d'euros, depèn de l'any, així que, si injectes aquests diners a l'economia, el creixement del PIB s'acostarà als 25.000 milions d'euros. La xifra és brutal, és clar que es generaria més activitat i llocs de treball”, afirma.
L'economista i col·laborador de l'IESE Jaume Argerich reflexiona que els diners que es fan servir per pagar les prestacions d'atur surten de les retencions que s'apliquen a la nòmina i que amb el mercat laboral en caiguda lliure hi ha un important decalatge entre el que entra i el que surt.
A nivells del País Basc
En el cas de Catalunya, la diferència és d'uns 2.000 milions d'euros (15.000 a nivell espanyol). Això significa que a llarg termini s'haurà de debatre si és sa que no hi hagi una relació directa entre el que s'ingressa i el que es gasta, però a curt termini el canvi d'escenari no afegiria problemes. Com argumenta Argerich, amb un superàvit públic d'entre el 5% i el 6% el sistema seria més sostenible que l'actual. “A més –hi afegeix–, l'economia comença a generar llocs de treball a partir d'un creixement del PIB del 3%, així que seria possible que a Catalunya ens plantéssim a nivells d'atur de l'11%, similars als del País Basc.”
El professor d'Eada Joan Tarradellas comparteix aquestes tesis: “Si Catalunya arribés a la independència, no només no perillaria el pagament de les prestacions socials sinó que en poc temps el sistema seria molt més sostenible. T'ho miris per on t'ho miris, el volum de diners extra seria tan monstruós que es podrien aplicar multitud de mesures, com ara abaixar l'IVA, reduir la fiscalitat de les empreses, disminuir les retencions de la nòmina o millorar la cobertura de l'atur o la jubilació, que voldria dir més consum.” La reactivació de l'economia “passa per no fer retallades –continua–, i una injecció de més de 16.000 milions anuals és, en proporció, com dues o tres vegades el programa d'estímuls aplicat als Estats Units”. “I en aquest cas estem parlant de diner fresc, no paper imprès per una màquina”, remata.
