Les parets silenciades de Tahrir

Els murs de l'emblemàtica plaça Tahrir han mudat la pell. Les fins fa poc acolorides parets de la Universitat Americana del Caire, que homenatjaven els màrtirs de la revolució egípcia han perdut de la nit al dia tots els seus dibuixos i cromatismes. Eren els grafits crítics amb la junta militar que feien memòria a la revolució i sobretot als seus màrtirs, especialment les 74 víctimes de la massacre del camp de futbol de Port Said del febrer passat. “Els han esborrat amb nocturnitat i traïdoria”, afirmen veïns i comerciants de la zona.

La matinada del 19 de setembre passat diversos carros policials van protegir els treballadors de la neteja encarregats de remoure els murals. Tot i els intents d'evitar que hi hagués testimonis audiovisuals, requisant càmeres i mòbils als vianants, alguns activistes van aconseguir fer circular filmacions per la xarxa.

Activistes es concentren davant de les parets ara mudes, i si bé n'hi ha que criden denunciant el que defineixen com una “agressió” a la revolució, n'hi ha d'altres que prenen els esprais i els pinzells i es disposen a reprendre l'obra emmudida. “Esborreu, que nosaltres hi pintarem de nou”, firma un dels nous murals.

“Aquí teniu la mostra del respecte que els nous governants tenen pels nostres màrtirs i la nostra revolució”, declara Aly, pinzell en mà. “Poden esborrar mil grafits, però no poden esborrar ni l'esperit ni la història revolucionària”, afirmava també la jove Samira mentre dibuixava el rostre del president. Molts activistes creuen simptomàtica l'eliminació del citat mural. “Un insult als morts per la llibertat del poble egipci”, afirma Aly, sobretot després que la Universitat Americana, propietària del mur, hagués declarat que no tenia intenció d'esborrar-los.

L'afer del mural arriba envoltat d'una onada de protestes, sobretot laborals, sense precedents des de l'inici de la revolució. El Ministeri de l'Interior egipci afirmava haver registrat més de 1.400 protestes des del primer d'agost. En els darrers dies, les vagues del transport públic del Caire i del personal escolar i universitari, així com gran part del sector industrial, han sacsejat el país. La majoria reprenen les mobilitzacions després que les promeses que van assolir de l'administració mesos enrere encara no hagin estat acomplertes.

La recent dissolució violenta d'una acampada estudiantil a la Universitat del Nil, així com la detenció de diversos líders sindicals han portat a la palestra l'ús policial de la força en el nou Egipte. Pocs dies enrere un jove tornava a morir sota custodia policial a la província de Daqahleya. ONG com ara l'Organització Egípcia de Drets Humans denunciaven aquesta setmana nous projectes de llei que, segons afirmaven, amagaven la reinstauració encoberta de la polèmica llei d'emergència que “torna a emparar la repressió policial de l'era Mubàrak”. També han causat controvèrsia diversos articles de la futura constitució que fan referència als drets socials i econòmics i que també han estat criticats per observadors i experts de la societat civil.

La Unió de Sindicats Independents arribava a denunciar recentment en un comunicat que la repressió contra el moviment obrer recordava la dels temps de Mubàrak. Membres dels Germans Musulmans, però, han arribat a afirmar que les mobilitzacions laborals són plans contrarevolucionaris per destronar el president Mursi i demanen més temps per complir el programa. Els obrers, però, tan sols miren de recordar que l'alçament del 25 de gener passat exigia una justícia social que encara no saben palpar en l'horitzó. El més que previsible augment imminent dels preus (la benzina podria pujar un 20%) posa el país en el vèrtex d'un nou esclat social.